Ruta per l’exili austriacista a Viena

Amb la desfeta de 1714, la ignomínia del tractat d’Utrech, i les immediates represàlies de Felip V s’iniciava el primer exili polític de la història hispànica. Moltes de les persones que durant la Guerra de Successió havien lluitat al costat de Carles III, el candidat austriacista, es van veure obligades a abandonar el país i tot refugiant-se principalment a Viena o en poblacions de l’imperi Austrohongarès.

Tres segles després és possible seguir la petjada d’aquest exili a la capital imperial a través d’una ruta pels indrets que van tenir un pes més significatiu per a aquestes persones, majoritàriament procedents dels regnes de la liquidada Corona d’Aragó.

Noms com Ramon de Vilana-Perles, que arribaria a ostentar el càrrec de secretari d’estat de l’Imperi, o Francesc de Castellví, relator en primera persona de l’exili, ressonaran durant tota la ruta, acompanyats d’Elisabet Cristina, la “reina dels catalans”, o el mateix Arxiduc Carles d’Àustria, que durant la seva vida s’hauria penedit moltes vegades d’haver marxat de Catalunya.

La ruta bé es podria finalitzar –de moment– al Herbst Theatre de San Francisco (Califòrnia), on el 1945 s’hi va presentar davant l’embrió del què serien les Nacions Unides l’apel·lació del cas de Catalunya, que denunciava la repressió i exili franquista recordant el fet que els drets nacionals catalans havien estat menystinguts des del tractat d’Utrech.

Església de la Mare de Déu de la Mercè, antic hospital dels espanyols

L’església de la Mare de Déu de la Mercè (Santa Maria de Mercede), consagrada el 1724, és l’únic vestigi de l’enderrocat Hospital dels espanyols. Aquest complex, situat davant l’actual ambaixada dels EUA, es va bastir per atendre els exiliats peninsulars –principalment de la Corona d’Aragó– més desfavorits, en acabar la guerra de Successió.

El carrer ha substituït el seu nom tradicional “Am spanischen Spitalberg” (pujada de l’Hospital dels espanyols) pel de Boltzmanngasse.

Monestir de Montserrat (Schwarzspanierkirche)

La col·locació de la primera pedra d’aquest cenobi el 1633 culmina la devoció dels emperadors Ferran II i III per la Madona de Montserrat durant els temps de la Contrareforma. Va ser un dels punts de trobada de la comunitat d’exiliats peninsulars, juntament amb el convent dels trinitaris descalços i l’església dels franciscans menors. Amb motiu de la pau de Viena, l’abril de 1725 es va celebrar un tedèum que va certificar la fi de les hostilitats entre Carles VI –l’arxiduc Carles d’Àustria– i Felip V d’Espanya.

El 1785 el monestir va ser secularitzat. Actualment només se’n conserva la façana principal de l’església, enquadrada en un complex de confessió evangelista, l’Albert-Schweizer Haus, indret on va morir el compositor Ludwig van Beethoven el 1827.

Convent dels trinitaris descalços o Espanyols blancs (Alserkirche)

A la cripta de l’Alserkirche –autèntic panteó de l’exili austríac català– hi ha enterrats, entre d’altres, Francesc de Berardo, darrer ambaixador dels catalans davant la cort imperial vienesa fins al 1714; Miquel de Ramon i Tort, tinent mariscal de l’Imperi; Francesc Nebot, membre d’una destacada família austriacista; Josep Folch de Cardona, camarlenc de l’emperadriu Isabel Cristina; els comtes d’Erill; o el marquès de la Noguera.

El convent dels trinitaris descalços va ser un dels punts de trobada de la comunitat d’exiliats peninsulars, juntament amb el monestir de Montserrat i l’església dels franciscans menors. Aquí es va realitzar el 1827 el funeral del compositor Ludwig van Beethoven. El compositor Franz Schubert (1797-1828) va tenir una estreta relació amb aquest temple.

Església dels benedictins “escocesos” (Schottenkirche)

A l’església dels benedictins “escocesos” va ser enterrat Ramon de Vilana-Perles, capità de la Coronela de Barcelona, que esdevindria secretari d’Estat a la cancelleria vienesa. La seva tomba, però, no es conserva. Gràcies al seu càrrec polític, probablement un dels més importants aconseguits mai per un català a l’estranger, va promoure la creació d’un assentament, batejat com a Nova Barcelona (a l’actual Sèrbia), on els exiliats peninsulars poguessin establir-se i iniciar una nova vida. El seu fill, Francesc Vilana-Perles, general de l’exèrcit imperial, arribaria a ser governador del banat de Timisoara, a l’aleshores frontera de l’imperi amb els turcs. Sota el seu mandat es construiria el poble de Perlez (o Perlas).

Palau Caprara

Ramon de Vilana-Perles va promoure la creació del Consell d’Espanya (Spanischen Rat) per acollir i assistir els exiliats de la monarquia hispànica. La seu es va fixar al palau Caprara. L’actual palau Caprara-Geymüller allotja el museu regional de Niederösterreich.

Corbellischen Haus (Palais Corbelli-Schoeller)

La Corbellischen Haus va ser la residència a Viena de Ramon de Vilana-Perles. La seva gran influència va facilitar que adquirís nombroses possessions a l’Imperi d’entre les quals destaquen els castells de Paasdorf, Grafenegg, Grobnik, i Ozalj. Gràcies al seu mecenatge es van construir esglésies com la de Brunn amb Gebirge, presidida pel seu escut d’armes amb les barres catalanes, o la de Biedermannsdorf, localitat on la seva figura, homenatjada en obres i en el nomenclàtor, materialitzarà el primer agermanament municipal entre Àustria i Catalunya (Oliana, la seva vila natal) que s’oficialitzarà durant la Diada de Sant Jordi de 2022.

A casa nostra la seva figura no ha estat tractada amb el degut respecte. La seva residència a Barcelona, el Palau Vilana-Perles, una autèntica joia gòtica declarada Bé Cultural d’Interès Local, serà rehabilitada per fer-hi pisos. En canvi, la que fou la seva residència a Viena, l’actual Palais Corbelli-Schoeller, és la seu del Institutes für europäische Studien (IES).

Església dels franciscans menors (Minoritenkirche) i el Haus-, Hof- und Staatsarchiv

A la Minoritenkirche hi ha enterrades personalitats de l’exili d’entre les quals destaca Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. L’església dels franciscans menors va ser un dels punts de trobada de la comunitat d’exiliats peninsulars, juntament amb el monestir de Montserrat  i el convent dels trinitaris descalços.

A l’altra banda de la plaça Minoritenplatz està ubicat el Haus-, Hof- und Staatsarchiv, on es custodien bona part dels documents de l’exili austriacista, entre els quals destaquen les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725, de Francesc de Castellví.

Catedral de Sant Esteve (Stefansdom)

Moltes personalitats catalanes de l’exili van ser enterrades a la catedral de Sant Esteve. Cal destacar-ne el coronel Eudald Mas i Duran; els generals Joan Francesc Ferrer i Luis Arroyo; el coronel Lluís Cantó; el sergent major Josep Bellver; i el capità Jaume Llinàs.

Església de Sankta Maria Rotunda (Dominikanerkirche)

A la Dominikanerkirche va ser enterrat Francesc de Castellví, autor de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. El manuscrit original d’aquesta obra cabdal per a l’estudi de l’exili austríac català es custodia al Haus-, Hof- und Staatsarchiv, davant de l’església dels franciscans menors (Minoritenkirche).

Tomba de l’emperadriu Elisabet Cristina (Kapuzinergruft)

A l’església dels Caputxins es troba la cripta imperial dels Habsburg (Kapuzinergruft). Davant de la tomba de l’emperador Carles VI –l’Arxiduc Carles dels catalans– es troba el sarcòfag de la seva esposa, l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic. La parella es va casar a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i l’estimació que sentia l’emperadriu per Catalunya la va acompanyar tota la vida. Una bona mostra és el gravat que es troba al cantó esquerre del seu sarcòfag, que reprodueix l’arribada en vaixell de la “reina dels catalans” al port de Barcelona. L’emperador Carles VI també va compartir aquest sentiment. La darrera paraula que va pronunciar al llit de mort seria “Barcelona”, prova del penediment manifest que sentia per haver marxat de Catalunya. Com a curiositat, l’emperadriu està representada per una geganta de la colla gegantera de la ciutat alemanya de Wolfenbüttel.

Biblioteca Nacional d’Àustria (Österreichische Nationalbibliothek)

Ramon de Vilana-Perles, des de la seva posició com a secretari d’Estat, va persuadir l’emperador Carles VI perquè bastís la Biblioteca de la Cort, que amb el temps acabaria convertint-se en la majestuosa Biblioteca Nacional. Molts exiliats il·lustres de la Corona d’Aragó com Antoni Folch de Cardona, arquebisbe de València, van contribuir al fons fundacional de la biblioteca aportant els seus valuosos volums. Entre les obres més destacades es custodien els Anales de Cataluña, de Narcís Feliu de la Penya, la primera gran síntesi “moderna” sobre la història general del Principat, publicada en plena Guerra de Successió.

• 

• 

• 

• 

Fotografies:

Ramon de Vilana-Perles, pintura de Francesco Solimena, l’original de la qual està desaparegut. Viquipèdia.
Església de la Mare de Déu de la Mercè. Viquipèdia (Bwag).
Schwarzspanierkirche. Viquipèdia (Feldkurat Katz).
Alserkirche. Viquipèdia (Bwag).
Corbellischen Haus. Wikipedia (Eric Schmid).
Schottenkirche. Viquipèdia (Bwag).
Palau Caprara. Viquipèdia (Gryffindor).
Minoritenkirche. Viquipèdia (Anna reg).
Stefansdom. Viquipèdia (Bwag).
Dominikanerkirche. Viquipèdia (Thomas Ledl).
Biblioteca Nacional d’Àustria. Prunksaal (1726). Wikimedia Commons.
Imatge portada: Detall de la tomba de l’emperadriu Elisabet Cristina. Wikimedia Commons.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran.

Saber-ne més:

Sardiné, Sebastià. Jo, Vilana-Perles. El diplomàtic català que va moure els fils de la Guerra de Successió (1704-1734). Pagès Editors, 2013.
Alcoberro, Agustí. L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Pagès Editors, 2002.
L’exili català de 1714. Marc Pons. El Nacional, 26/11/17.
Schwarzspanierkirche. Wikipedia.
L’últim ambaixador. David González. La Vanguardia, 6/9/15.
Església d’Alser. Wikipedia.
Schottenkirche. Viquipèdia.
Ramon Federic Vilana-Perlas i Camarasa, Marquès de Rialp i el Regomir de Barcelona. Costa Trost, Margarita. Fundació Noguera. Pagès Editors, 2016.
Antoni Desvalls, heroi de 1714, mor a l’exili de Viena. Marc Pons. El Nacional.
Minoritenkirche. Viquipèdia.
Francesc de Castellví i Obando. Enciclopèdia catalana.
Francesc de Castellví i Obando. Viquipèdia.
Schwarzspanierkirche. Viquipèdia.
1714: el primer exili polític català. Marc Pons. El Nacional 8/9/19.
Biblioteca Nacional d’Àustria (Österreichische Nationalbibliothek).

Un palau del Gòtic escapa tres cops de la pressió veïnal i acollirà 24 pisos. Meritxell M. Pauné. Tot Barcelona, 08/08/2020.

El Palau Vilana-Perles, testimoni de la causa austriacista. Dani Cortijo. Nació Digital, 21/09/19.

Palais Corbelli-Schoeller. Wikipedia.

L’exili austriacista porta el primer agermanament municipal entre Àustria i Catalunya. Oliana i Biedermannsdorf estrenyen llaços arran de la figura històrica del Comte Vilana-Perles. Vilaweb, 03/09/21.

Anales de Cataluña. Enciclopèdia.cat.