La via Catalana de Roma

L’emigració dels jueus catalans

Jueus catalans com Mossé ben Nahman, Salomó ben Adret o Cresques Abraham, entre molts d’altres, formaven part de la intel·lectualitat jueva que va estar a l’avantguarda del progrés científic i humanístic a Europa a partir del segle XIII.

Els jueus, però, van haver de patir la intolerància creixent dels seus compatriotes cristians, els quals van descarregar en les comunitats jueves i en les seves propietats la frustració i la impotència que sentien davant la implacable Pesta Negra. Així doncs, molt abans que els Reis Catòlics promulguessin el Decret d’Expulsió l’any 1492, ja en el segle XIV molts catalans de religió jueva començaren a emigrar per a escapar de matances, com les que tingueren lloc en els calls de Barcelona i de Girona el 1391. Bona part d’ells va anar a establir-se a Itàlia. 

Jueus catalans s’estableixen a Roma i erigeixen la sinagoga més esplèndida

Els jueus catalans que van anar a parar a Roma van trobar-se amb una comunitat local, la més antiga d’Europa, que va créixer espectacularment amb els jueus peninsulars –els sefardites– procedents de la Salidura (tal com encara s’anomena en judeocastellà l’Expulsió de 1492). Durant la Contrareforma, el papa Pau IV decideix recloure els jueus de la ciutat en un insalubre racó de l’antic Camp de Mart –el ghetto–, a la ribera del Tíber (1555). La manca d’espai obliga a ubicar les cinc sinagogues (escoles) –les dues judeoromanes, la castellana, la siciliana i la catalana– en una mateixa plaça, la piazza de les Cinque Scole, nomenclatura que s’ha mantingut fins a l’actualitat. El temple català va ser el més esplèndid de Roma des del punt de vista arquitectònic. Tanmateix, ja no en queda res perquè amb la unificació d’Itàlia, a finals del segle XIX, i la fi dels Estats Pontificis, els vells edificis del ghetto van ser demolits.

La Gran Sinagoga, el museu jueu i la via Catalana

La comunitat jueva de Roma, esperançada per les llibertats aconseguides en el nou estat, va construir una nova i eclèctica sinagoga a l’espai de l’antic ghetto: la Gran Sinagoga (1904). El carrer que la uneix amb la piazza de les Cinque Scole va ser batejat com a via Catalana, en record de la importància dels jueus catalans. La Gran Sinagoga –en italià, el Tempio Maggiore di Roma– allotja un museu –el Museo Ebraico– que mostra la història de la comunitat jueva romana, que hagué de patir poc temps després les lleis racials dels feixistes i el posterior genocidi nazi. S’hi custodien valuoses obres d’art procedents de les antigues escoles, destacant objectes dels segles XVI i XVII procedents de l’Escola Catalana, com l’arca, quatre grans columnes amb capitells corintis, dos marbres, i la font per a ablucions.

El jueus catalans van fer el trànsit cap a les llengües itàliques amb rapidesa ja que la similitud entre les llengües d’origen llatí ho va facilitar. Tanmateix, segons paraules del rabí en cap de Roma, a la ciutat eterna encara hi ha practicants de ritu sefardita que reciten algunes pregàries en català antic.

Fotografies: Ignasi Dies Moratilla.

Saber-ne més*:

• • Espadas, Manuel. Buscando a España en Roma. Lunwerg Editores y CSIC, 2006.
  • Museo Ebraico di Roma.
  • La diàspora jueva catalana per la Mediterrània.
  • Un altre país.
  • Una catalana a Roma.
  • Museu d’Història dels Jueus de Girona.
  • On van anar a parar els jueus catalans?
  • La recuperación del “Núsaj Catalunya”: una tradición litúrgica olvidada en la diáspora.
  • Pons, Marc. La diàspora judeocatalana: sefardites o katalanim? El Nacional, 20/6/21.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran