La biblioteca catalana, Josep Maria Murià i Romaní a Mèxic

A la ciutat mexicana de Guadalajara es troba el fons bibliogràfic en català més gran d’Amèrica Llatina. Inaugurada el 29 d’agost de 2012, es tracta de la biblioteca “Josep Maria Murià i Romaní“, que representa els grans vincles culturals que hi ha entre Mèxic i Catalunya. El fons, de més de 10 mil títols, es troba a la cinquena planta de la biblioteca Pública del Estado de Jalisco, “Juan José Arreola”, un edifici ampli i modern situat a la zona universitària, al municipi de Zapópan al nord de la ciutat de Guadalajara.

L’origen de la col·lecció són els llibres de la biblioteca personal de l’escriptor i militant independentista Josep Maria Murià i Romaní. Nascut a Barcelona el 1907, Murià s’exilià el 1939 i arribà a Mèxic el 1942. El 1959 s’instal·là definitivament a Guadalajara, on desenvolupà una àmplia tasca de difusió de la cultura catalana i de lluita política. Clar partidari de la independència de Catalunya, havia estat membre d’Estat Català, Acció Catalana Republicana i el Parit Nacionalitsta Català.

Murià, un pont entre Catalunya i Mèxic

Fill del periodista Magí Murià i germà de l’escriptora Anna Maria Murià, fou professor de literatura a la Universitat de Guadalajara i a l’American School, empresari industrial i dirigent en diversos sindicats de periodistes. Publicà diverses obres a Catalunya, França i Mèxic, on el 1974 es publicava “Narracions fugisseres”, el primer llibre en català publicat a Guadalajara. També relatà les experiències viscudes a ‘Vivències d’un separatista’ on explica, des del seu naixement, la seva militància política en organitzacions com Joventut d’Acció Catalana Republicana, Estat Català i la CNT, així com els fets del sis d’octubre de 1934, la batlla de l’Ebre i l’exili, entre d’altres. Guanyà en dues ocasions la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París el 1964 i a Ciutat de Mèxic el 1973. També guanyà aquest guardó en els II Petits Jocs Florals de la Diàspora celebrats a Washington el 1995.

Publicà de forma mensual al Butlletí d’informacions dels Països Catalans (1961 – 1976), publicació que també dirigí, i col·laborà a la revista “Xaloc”, entre altres. Soci de mèrit de l’Orfeó Català de Mèxic, el 1991 rebé el premi “Josep Maria Batista i Roca” per a la seva tasca per la cultura catalana a l’exterior. Murià morí a Guadalajara el 1999 deixant la seva àmplia biblioteca, la qual forma l’embrió d’aquest fons que posteriorment s’ha vist ampliat pel fons del seu fill i per donació d’editorials i institucions catalanes.

Com indica la mateixa biblioteca, s’hi poden trobar llibres, la majoria en català, de temes tan diversos com lingüística, art, esports, gastronomia, tradicions, literatura universal i catalana, etc. Té una presència significativa els documents relacionats amb la història de Catalunya i d’Espanya, i en especial la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències, com ara l’exili republicà espanyol i català a Mèxic.

També disposa d’una secció d’hemeroteca que inclou publicacions periòdiques, com ara el Butlletí que feu Murià, “Xaloc”, “Pont Blau” i d’altres, on col·laborà i que arribaren a ser perseguides, com a productes culturals perillosos, pel règim franquista.

El seu fill, Josep Maria Murià i Rouret, va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya del fons personal del seu pare.

Agraïment especial a Salomó Marquès Sureda i Jose Maria Murià per a la revisió del text, així com a la Biblioteca Pública del Estado de Jalisco.

Fotografies: Felipe Casas, Biblioteca Pública del Estado de Jalisco.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Escoltar aquesta petjada:

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.