Josep de Ribas, honorat a Rússia i a Ucraïna

Josep de Ribas, nat el 1749 a Nàpols, era fill d’un noble barceloní borbònic que havia estat destinat a la ciutat italiana com a cònsol d’Espanya. Va enrolar-se a l’armada napolitana, però acabaria acceptant la proposta de servir a les files de la marina russa destacada a la Mediterrània. A partir d’aleshores el napolità d’origen català, que dominava sis llengües, guanyaria mèrits en els exèrcits de Caterina II la Gran esdevenint un heroi nacional rus pel seu destacat paper en les guerres contra els turcs.

El 1776 va casar-se amb una russa a l’església del palau imperial de Tsárskoye Seló, als afores de Sant Petersburg, en una cerimònia a la qual va assistir la mateixa tsarina Caterina II. Amb el temps acabaria entrant al servei del príncep Grigori Potemkin, favorit de la tsarina, acompanyant-lo a les campanyes contra els turcs. Plegats van conquerir Crimea (1783), on van crear el port de Sebastopol, la base de la flota russa del Mar Negre. Posteriorment, Iossif Mikhàilovitx Deribàs –així és com l’anomenaven a Rússia– conqueriria la fortalesa turca de Khadjibey i fundaria la ciutat portuària d’Odessa (1794) en el seu emplaçament, consolidant així els dominis dels tsars a la riba nord del mar Negre.

A Odessa (situada actualment a Ucraïna), on va ser el primer governador, un carrer (Derivassovska, carrer de De Rivas) i un monument a l’encapçalament de la via recorden el seu llegat. El monument va ser erigit el 1994 per celebrar el bicentenari de la fundació de la ciutat. Durant el període soviètic les autoritats van intentar en diverses ocasions canviar el nom del carrer, però sempre es van topar amb la negativa popular. De Ribas també és homenatjat en una estàtua del pedestal del monument a Caterina II la Gran, on és identificat en una placa (en ciríl·lic) com a Vicealmirall I.M. De-Ribas, i en una altra estàtua situada en el pati del Museu d’Història Regional d’Odessa. Tanmateix el monument a Caterina II la Gran ha acabat sent retirat arran dels plans de “desrusificació” de l’espai públic a Ucraïna i l’administració local no ha decidit encara quina serà la seva futura ubicació.

La construcció d’Odessa, però, no va ser fàcil. Morta Caterina la Gran, el seu fill Pau I va desentendre’s de les crucials obres del port. Per demostrar la importància d’aquest equipament al nou tsar, Josep de Ribas va enviar un carregament de taronges gregues a la cort russa, via Odessa. El tsar es va convèncer de la capacitat comercial del futur port amb els països de la Mediterrània i va decidir completar immediatament les obres. El monument a les taronges de Josep de Ribas recorda aquest curiós episodi a Odessa.

Durant les guerres contra els turcs Iossif Mikhàilovitx Deribàs va protagonitzar un episodi èpic conquerint la plaça clau d’Izmail (1790), que es considerava inexpugnable. El poeta anglès Lord Byron, gran admirador de les seves gestes, va incloure el seu nom a l’obra “Don Joan”, on assenyala que va prendre la fortalesa turca d’Izmail malgrat comptar amb forces molt inferiors.

Va morir a Sant Petersburg i va ser enterrat en la mateixa ciutat, al cementiri luterà de Smolensk. L’epitafi de la seva làpida resa: “Va prendre una fortalesa inexpugnable i va construir una magnífica ciutat”, referint-se a Izmail i a Odessa, respectivament.

Fotografies

Retrat de Josep de Ribas (J.B. von Lampi el Vell). Museu de l’Hermitage (Sant Petersburg).

Palau de Caterina, a Tsárskoye Seló. Al fons l’església palatina de la Resurrecció. Wikipedia.

Monument a Josep de Ribas. Odessa. Viquipèdia.

Portada: Estàtua de Josep de Ribas en el pedestal del monument a Caterina II la Gran. Odessa. Wikipedia (HOBOPOCC).