Guastavino cobreix Nova York i EUA amb la volta catalana

La volta catalana és un sistema molt lleuger i molt sòlid de construcció de sostres lleugerament arquejats, o d’escales, i, en general, una forma de cobrir espais (que arribaran a ser de grans dimensions) amb només maons plans o rajoles, units pels costats més prims.

Aquesta tècnica tradicional catalana d’origen alt-medieval començarà a ser molt emprada, més que mai, a partir de les noves necessitats creades per la Revolució Industrial del XIX. Professors de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona com Joan Torras Guardiola i Elies Rogent impulsaran la utilització de voltes catalanes a vapors, fàbriques de ciment, cellers, teatres, magatzems, escoles, esglésies, etc. Algunes de les grans obres dels grans noms del Modernisme català inclouran voltes que  han esdevingut veritables icones.

La volta catalana arriba a Amèrica

Als anys de la Il·lustració Josep Pascual Domingo Buix (o: Fra Domingo de Petrés), instal·lat al Virregnat de Nova Granada, va construir amb volta catalana l’escala de l’Observatori Astronòmic de Bogotà, que serà el primer observatori d’Amèrica.

Des del darrer terç del XIX, i fins al segle XXI, la bóveda catalana és un element freqüent en l’arquitectura popular mexicana, que ha anat esdevenint un factor de prestigi de les construccions residencials de nova planta amb jardí.

Guastavino revoluciona l’arquitectura de Nova York

Des de 1885, als Estats Units, la volta catalana serà redefinida i modernitzada pels Rafael Guastavino, pare i fill, que arribarien a incorporar-la a centenars d’edificis destinats en general a l’ús públic.

Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842- Asheville, Carolina del Nord, 1908), que havia estudiat a l’Escola de Mestres d’Obra de Barcelona, debutaria el 1868 amb la fàbrica tèxtil (i l’extraordinària xemeneia) Batlló de Barcelona. Seguiria posant voltes a construccions que necessiten grans espais lliures com ara la fàbrica del nou ciment portland (Asland, Castellar de n’Hug), habitatges a l’Eixample de Cerdà o un gran teatre (La Massa, Vilassar de Dalt).

El 1880 saltà als Estats Units, que vivien una doble febre: la passió constructiva i  la por als incendis. Guastavino els hi oferí, des de 1885, la idea de construir grans edificis públics i privats sense possibilitat que el foc els destruís: els fireproof buildings. Dos anys abans havia guanyat el concurs per a construir el Progress Club de Nova York.

En pocs anys, patentà un seguit de petites innovacions: rajoles especials (que acabarien denominant-se Guastavino tiles), sistemes per formar el morter amb ciment artificial, construccions metàl·liques auxiliars, escales a la catalana, etc. Guastavino patentà, doncs, variants en els materials i en els procediments constructius.

El seu primer gran encàrrec de grans dimensions fou el de les cobertes de les naus de la Public Library de Boston (1889). La utilitat i seguretat que oferien era evident i, a més, connectaven perfectament amb els gustos arquitectònics del moment. A partir d’aleshores creà una empresa: la Guastavino Fireproof Construction Company, que aviat tindria un text científic-tècnic de capçalera: Essay on the Theory and History of Cohesive Construction (1892).  

Rafael Guastavino i  Expósito, fill (Barcelona, 1872 – Bay Shore, Long Island, 1950) seguí la trajectòria innovadora del pare, redefiní la ceràmica vidriada i inventà les rajoles amb millors resultats acústics (60% d’absorció del so).

Expansió al món de la volta catalana

En l’actualitat són visibles voltes Guastavino a més de 400 edificis de Nova York (incloent-hi estacions de ferrocarril, esglésies, centres cultural, clubs).

Entre aquestes edificacins hi ha l’estació de metro City Hall, la catedral de Saint John The Divine, la ‘wishpering gallery’ i l’Oyster Bar de l’Estació Central, la sala de concerts del Carnegie Hall, la Elephant House del Zoo del Bronx, la cúpula de la Holy Trinity Church, la sala de registre de la Ellis Island, el Manhattan Municipal Building, el restaurant de l’hotel Vanderbilt, Guastavino’s o antic mercat del pont Queensboro, la St. Paul’s Chapel de la Universitat de Columbia, el Hall of fame for Great Americans al Bronx Community College, el Brooklyn Institute of Arts and Science, actual Brooklyn Museum, l’església catòlica St. Barbara’s també a Brooklyn, etc.

En altres ciutats dels Estats Units hi trobem el Capitoli de l’Estat de Nebraska a la ciutat de Lincoln, l’estació de tren de la ciutat de Buffalo; l’església de la Immaculada Concepció a Washington; les escales al Baker Hall de la Universitat de Carnegie Mallon, la Union Station o la Rodef Sholem Synagogue a Pittsburgh; elWest Side Market a Cleveland (Ohio) o l’Auditori Baird Washington.

També la sala de lectura del New York State Education Building a Albany; la Basilica of St. Lawrence i el Baltimore Estate a Ashevielle (Carolina del Nord); el Hearst Memorial Mining Building de la Universitat de Califòrnia, Berkeley; la Basílica Shrine of Saint Mary a Wilmington (Carolina del Nord), l’església de St. Francis de Sales o la seu de Girard llBank a Filadelfia, l’edifici The Rotunda a la Universitat de Virginia, el McKinley National Memorial a Canton (Ohio), la biblioteca John Jermain Memorial a Sag Habor (Nova York), etc.

I així la volta popularitzada per Guastavino arribà fins a 9 països com el Canadà (la seu antiga del Banc de Montreal), Mèxic o Uruguai, on el 1947, Antoni Bonet Castellana, procedent del GATCPAC, uneix volta catalana i l’arquitectura funcional moderna dels CIAM. El manifest és a la Casa Berlingieri, de Punta Balena, a Uruguai.

També a la Xina o l’Índia, en concret, als anys 1920, a la Tsinhua University de Pequín, i als Legislative Buildings o el Secretariat Building de Nova Delhi i a Chandigarh, on a partir de 1950, l’interès de l’arquitecte Le Corbusier (autor del projecte arquitectònic de la ciutat) per la volta catalana, combinat amb l’interès del primer ministre Nehru per la bellesa simple (i de baix cost) es va traduir en la massiva incorporació de voltes a construcció de la ciutat.

Per a fer-ho possible, Le Corbusier comptava en el seu despatx amb Domènec Escorsa, arquitecte català exiliat a França el 1939. Escorsa era responsable de cercar paletes catalans per anar a l’Índia, però era reticent a tornar a l’estat espanyol i els acabaria trobant a Còrsega.

El 1960, la volta catalana s’incorpora als plans d’estudi de la construcció a Cuba. El resultat serà la proliferació a l’illa d’immobles amb voltes.

La seva expansió al món es veu reflectida també en les traduccions del terme: en portuguès serà abóbada català o arco catalâo; en anglès, Timbrel Vault, Catalan Turn, Catalan Arch o Catalan Vault; en francès, Voûte Roussillon.  

I és que, segons Lluís Nicolau d’Olwer (MOMA, Nova York, 1951), ‘el nostre poble ha lligat el seu nom a dos progressos tècnics: la farga catalana i la volta catalana’.

Orígens de la volta catalana

Els precedents d’aquesta tècnica constructiva es troben en la continuïtat, als temps de l’edat mitjana i el Renaixement, de la construcció de cobertes com les que es feien servir en algun moment de l’arquitectura romana.

A la Catalunya de les masies dels segles XVI i XVII (que segueix mantenint una fluida relació amb Itàlia) la construcció de voltes és important, car son especialment útils per a poder disposar dels grans espais agro-industrials coberts que les masies necessiten. A la Castella del segle XVII, l’or d’Amèrica permet finançar palaus i esglésies de grans dimensions on les voltes poden ser determinants i els mestres d’obres catalans hi són cridats.

Lorenzo de San Nicolás, un observador i teòric de l’arquitectura del moment, definirà, en un tractat general de la construcció de 1639, aquestes voltes tan útils i tan belles aixecades amb tanta habilitat pels mestres d’obra procedents del Principat de Catalunya com a bóvedas catalanas. El nom apareix el 1639 al primer volum d’un tractat d’arquitectura culta publicat al Madrid dels Àustries, destinat a esdevenir un text clàssic: Arte y uso de Arquitectura de Lorenzo Martin, que adoptà com a nom religiós Lorenzo de San Nicolás.

El llegat de Guastavino

L’empresa creada per qui va redefinir el sistema i l’introduí a Nova York, va tancar als anys seixanta. Fou George R. Collins, l’estudiós de Gaudí i del que ell anomenà Catalan Movement 1870-1930, qui en salvà els arxius. Collins els adreçà al centre de documentació de l’Institut d’Art de Chicago, i seria l’autor principal de la catalogació de l’obra americana dels Guastavino, pare i fill.

També es conserven objectes de Rafael Guastavino al Swannoa Valley Museum & History Center a Asheville, prop d’on tenia la residència i on va morir el 1908.

Malgrat el reconeixement de Guastavino als Estats Units, de qui s’ha fet exposicions, llibres i recerques exhaustives sobre la seva obra, alguns dels edificis on va aportar el seu domini de la volta catalana han desaparegut, com són la Madison Square Presbyterian Church o  la Penn Station, on actualment s’ubica el pavelló esportiu Madison Square Garden.

Aquest apunt forma part de l’obra inèdita impulsada i coordinada per Francesc Roca i Rossell sobre les aportacions catalanes al món.

Totes les localitzacions al mapa de Petjada Catalana.

Per saber-ne més:

The Old World builts the New: the Guastavino Company and the tecnologies of Catalan Vault, 1885-1962  (NY, 1997)

Palaces for the People. When to see the timeless tiled Works of Guastavino in New Yorkk City (NY, 2014)Guastavino Co.

La re-invenció de l’espai públic a Nova York (València, 2009).

V. Hurtado i F. Roca. ‘Atles de la presència catalana al món’. Capítol: ‘El Vell Món construeix el Nou: la Catalan Vault (1889-1947)’. Barcelona, 2009.

Francesc Roca. ‘Catalans a l’Índia’. L’Econòmic. 13 de novembre de 2016.

Guastavino.net. Projecte de recerca del Massachusetts Institute of Technology.

Montserrat Serra. ‘Guastavino, arquitecte de la volta catalana als Estats Units’. Vilaweb. 28 de gener de 2009.

Vegas López-Manzanares, Fernando. ‘Guastavino in India’. Universitat Politècnica de València.

‘Deconstruïnt la construcció: un tast d’arquitectura: La volta catalana: Guastavino’. Universitat de Lleida.

Recull de diverses publicacions sobre Guastavino.