Gerba, l’illa fortalesa de Roger de Llúria a Tunísia

El control de l’estratègica illa de Gerba

A partir del segle XIII, l’interès creixent dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó per controlar el pas cap al Llevant Mediterrani davant de les potències comercials rivals –principalment Gènova i Venècia– va implicar intervencions militars molt calculades a la costa del nord d’Àfrica, que van anar acompanyades de la intervenció directa a Sicília i Malta.

L’illa de Gerba (també anomenada Djerba), la més gran de l’actual Tunísia, va ser saquejada i devastada per Roger de Llúria el 1284 i el 1286. L’almirall, investit senyor de Gerba pel rei, va decidir ocupar l’illa el 1289 tot esdevenint possessió de la seva família durant 25 anys. Les tasques de fortificació van propiciar, d’una banda, la immediata construcció de l’element defensiu més important de l’illa sobre un antic enclavament romà: el castell de Borj el Kebir, situat a Houmt Souq, que els successius ocupants van anar modificant amb el temps.

De l’altra es va reforçar el control sobre l’antiga via romana que unia l’illa amb el continent –i que encara estava en condicions d’ús– a través d’un fortí de vigilància, anomenat Castelló pels catalans (l’actual Borj el Castil o Borj Kastil), actualment visitable malgrat el precari estat dels seus murs.

L’estratègica situació de l’illa i el perill constant d’atacs van forçar la seva incorporació al regne català de Sicília. El rei Frederic II hi va enviar Ramon Muntaner per exercir el càrrec de governador entre 1311 i 1314, període que és narrat amb profusió de detalls a la seva Crònica. Muntaner hi parla d’un lloc de Gerba, a cinc milles del Castell “que ha nom l’Illa de l’Almirall”. L’erudit Lluís Nicolau d’Olwer, després de recórrer Gerba i estudiar la seva topografia, va concloure que la catalana illa de l’Almirall podria correspondre a l’indret on va desembarcar per primera vegada Roger de Llúria, un promontori sorrenc anomenat Ras Rmal que la marea arriba a separar de Gerba.

El 1335 l’almirall Ramon de Peralta va haver d’abandonar l’illa després d’una heroica resistència al Castelló. Els catalans van tornar a recuperar i a perdre l’illa diverses vegades durant tot el segle XIV i principis del XV, amb les darreres incursions fallides d’Alfons el Magnànim, on va participar el cavaller i poeta valencià Ausiàs March (1424). A partir del segle XVI és la Monarquia Hispànica la que efectua campanyes militars contra l’illa amb suport naval català per aturar la pirateria i els turcs. La més exitosa, tot i que efímera, va ser protagonitzada per Hug de Montcada, virrei de Sicília, el 1520. El darrer intent de recuperació de Gerba el 1560 –amb el suport de l’Orde de Malta– va acabar en una derrota amb milers de presoners cristians (molts d’ells catalans) que van ser executats. Amb els seus cranis els turcs van fer una piràmide de 34 peus d’alçada al costat de Borj el Kebir, el castell construït segles enrere per Roger de Llúria (batejat posteriorment com a Borj Ghazi Mustapha o fortalesa espanyola), que no va ser desmantellada fins el 1848. Un senzill monument commemoratiu anomenat Borj el Rous recorda en l’actualitat la ubicació d’aquesta macabra construcció.

Illes dels Quèrquens: l’arxipèlag governat per Ramon Muntaner

Aquest petit arxipèlag situat davant de la costa de la ciutat tunisenca de Sfax va ser conquerit durant la campanya de Roger de Llúria a Gerba i va ser afegit a la seva governació amb Ramon Muntaner al capdavant. Les illes van ser abandonades, reconquerides i perdudes diverses vegades fins que la Monarquia Hispànica, que hi va construir el castell de Borj el-Hissar sobre unes restes romanes, es va retirar definitivament a finals del segle XVI.

Fotografia Borj el Kebir: Thomas Kees.

Fotografia Borj el Castil: El Golli Mohamed.

Fotografia Borj el Rous: DrFO.Jr.Tn.

Fotografia carrer de Roger de Llúria (Barcelona): Ignasi Dies.

Saber-ne més:

• • Muntaner, Ramon. Crònica. (Les Millors Obres de la Literatura Catalana). Edicions 62 i ”la Caixa”. Barcelona, 1984.

• • Mimó, Roger; Escofet, J.M. Guía Viva. Túnez. Anaya Touring Club, 2008.

• • Ferreres, Ernest. Mar enllà. L’expansió mediterrània (segles XIII-XV). Ed. Barcanova. Barcelona, 1993.

• • Solé i Sabaté, Josep Maria; Puigventós López, Eduard. Els catalans a les guerres del món. Ara Llibres. Barcelona, 2014.

• Djerba: Bin El-Ouediane et Borj El-Castil, un patrimoine en péril.
• Nicolau d’Olwer, Lluís. El Pont de la mar blava: notes de viatge per Tunísia, Sicília i Malta; amb lliçons de llenguatge per Albert Jané. Aymà. Barcelona, 1978.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran