Estancia ‘La Catalana’ a Terra del Foc
A finals del segle XIX, els governs xilè i argentí en la seva cursa per refermar llurs fronteres nacionals van establir uns criteris de colonització vers la Patagonia i el seu extrem més austral, Terra del Foc, traspassat l’estret de Magallanes, que permetessin un control efectiu d’uns territoris pràcticament desconeguts.
Fotografia: Chema Huete.
En aquesta ignota terra australis –cartografiada primigèniament com a illa de Xàtiva pel pilot xativí Diego Ramírez– una vegada sotmesos o directament eliminats els pobles aborígens, es va obrir un ventall de noves oportunitats per als trusts i monopolis ramaders, estómacs agraïts del poder central, funcionaris –militars, bàsicament– retirats llorejats per les seves campanyes repressives amb els pobles indígenes i finalment, petits inversors, aventurers i buscavidas de tota mena.
En aquests territoris deshabitats i infinits, la forma més estable d’organització econòmica i social rural foren les estancias, enormes explotacions ramaderes de milers d’hectàrees i de caps de bestiar, principalment oví. A l’Argentina, l’exemple més conegut va ser el de l’asturià José Menéndez, conegut com el ‘Rey de la lana’, no en va molt ben connectat amb el govern presidit per Julio Argentino Roca, màxim artífex de l’afirmació nacional argentina provinent de Buenos Aires cap els territoris australs, al preu que fos necessari envers les poblacions autòctones. Dues de les propietats, Estancia Jose Menéndez i Estancia Maria Behety, a pocs quilòmetres al sud de Río Grande, continuen sent-hi ranxos actius.
Estancia ‘La Catalana’ a Patagonia
Fotografia: Chema Huete
Altres assentaments notables de l’època, al sud de Río Grande, promoguts per personatges provinents de la península Ibèrica –i batejats sovint referenciant el seu origen o situació familiar– van ser La Asturiana, La Pirenaica, Las Hijas i, contigua a aquesta, La Catalana, creada per l’osonenc Jacint Puget (1879-1969) a començaments del segle XX.
Natural de Manlleu, Jacint Puget –Cinto, pels propers– va ser biografiat pel mateix Josep Pla en una llarga entrevista que va donar lloc al llibre ‘Un senyor de Terra del Foc’. Segons es desprèn de l’obra de Pla, Puget, fill d’una nissaga d’industrials establerta a la zona i rendista per herència, va marxar a Sud Amèrica atret pel magnetisme d’Usuahia –coneguda com la darrera ciutat del món, de fet, la fi del món–.
El 1915 va comprar una propietat d’unes 20.000 hectàrees i uns 6.000 caps de bestiar que va batejar com La Catalana. Aquesta estancia la podem trobar a uns 65 quilòmetres al sud de Río Grande, resseguint la RN 3 que porta a Usuahia i prenent un desviament a la dreta, per la RP 16, durant uns 3 quilòmetres.
La estancia continua operativa, tot i que va ser traspassada pels descendents de Puget a un grup agroalimentari que regenta la veïna Hacienda Viamonte.
‘La Catalana’ a 2 Km i la estancia ‘Las Hijas’ a 7.
Fotografia: Chema Huete.
Saber-ne més*:
Pla, Josep. Un senyor de Terra del Foc. Ed. Selecta. Barcelona, 1961.
El català de la Terra del Foc. Xavier Moret. Diari Ara, 25/08/15.
El catalán de la Tierra de Fuego. Xavier Moret. El País. Edició digital: 01/10/2000. Edició impresa: 30/09/2000.
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran