El record a Lluís Companys al Con Sud d’Amèrica

Montevideo

El 25 de setembre de 1944 s’inaugurava a la ciutat de Montevideo el monument en record a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, afusellat al castell de Montjuïc, només quatre anys abans, pel règim franquista. El monument, un monòlit en forma de font i un banc de descans amb un baix relleu que fa al·lusió a la tasca de Companys, fou donat pel Casal Català de Montevideo i realitzat per l’escultor Joan Serra.

Està situat a la plaça que porta el nom del president català, a l’encreuament de dos carrers, els noms dels quals recorden presidents uruguaians, Presidente Oribe i José Batlle y Ordoñez, aquest últim, d’origen català. El nom de la plaça havia sorgit de la iniciativa dels regidors municipals César Batlle Pacheco (fill de José Batlle Ordoñez) i de l’enginyer Juan B. Maglia, el 1943. Montevideo esdevenia així la primera ciutat del món que li rendia un homenatge al president català afusellat.

L’acte d’inauguració fou recollit en publicacions fetes pel mateix Casal Català de la ciutat, que es poden trobar a la biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Segons les cròniques, a la inauguració del monument hi assistiren autoritats uruguaianes i també una nombrosa delegació de catalans d’Argentina. Aquesta fou rebuda a l’estació marítima amb una audició de sardanes oferta per l’oficina uruguaiana de turisme.

L’Orfeó català de Buenos Aires, per altra banda, va interpretar, durant l’acte d’inauguració, els ‘Els segadors’, ‘El cant de la senyera’ i l’himne d‘Uruguai. La descripció d’aquest moment de Solé i Cavallé (Casal Català de Montevideo, 1926-1996) és que ‘es va fer un silenci imponent quan la banda de la policia va encetar els primers compassos de l’himne uruguaià i es van elevar, netes i harmòniques les veus de l’Orfeó Català de Buenos Aires, entonant-lo’.

Entre els parlaments també intervingué Manuel Serra Moret, exconseller, i el doctor Francesc Bergós Ribalta, president del Casal Català de Montevideo, qui digué les següents paraules: ‘El casal català, ofrece a Montevideo una fuente de puro granito y, en la cual, una placa cuyo motivo central es la efigie del gran catalán. Perpetuará la comunidad entre Montevideo y Cataluña, pero también puedo aseguraros que en cada grano de piedra que la forma, estará prendida eternamente el alma de un catalán’.

Per part de les autoritats locals, les paraules del president de la Junta Departemental, Juan B. Maglia foren: ‘la colectividad catalana ‘Casal Catalá ha querido asociarse al homenaje que se tributa a la memoria del luchador iluminado, del notable tribuno de la democracia, y del incorruptible defensor de los derechos populares. Esta actitud nuestra, es corolario de nuestros principios que se tradujeron en septiembre de 1943, en la presentación con el señor César Batlle Pacheco, de una moción en la Junta Departamental… La personalidad de Lluís Companys, posee caracteres inconfundibles que lo hacen acreedor de la admiración del mundo entero…Companys es un ejemplo y una bandera…El municipio de Montevideo, se asocia por mi intermedio al significado trascendente de esta ceremonia en honor a un demócrata de tantas virtudes… Agradezco al Casal Catalá la valiosa contribución que significa para el enriquecimiento del acervo artístico de la ciudad…’.

Des del moment que es va confirmar l’afusellament del President Companys, el 15 d’octubre de 1940, a la ciutat de Montevideo es va expressar el rebuig a l’afusellament del President Companys, ‘Les protestes es cursaren per mitjà de la premsa i la ràdio i foren realitzades per la solidaritat de moltes entitats i societats peninsulars com ‘Euskadi Libre‘, entitats gallegues, ‘Casa España‘, ‘Centro Asturiano‘ i totes les entitats catalanes autònomes com ‘L’Hora Catalana’, ‘L’Associació protectora d’ensenyança catalana’ i el ‘Comitè Catalunya’ (Solé i Cavallé, Josep Maria, ‘Casal Català de Montevideo, 1926-1996’).

Des d’aleshores, a la capital uruguaiana s’ha commemorat cada aniversari dels fets si bé, va ser l’octubre de 1943, que tingué especial transcendència en diversos espais radiofònics, ja que diverses emissores uruguaianes van tenir una participació molt activa en donar-los a conèixer a través d’entrevistes a membres de la comunitat catalana.

Buenos Aires i Santiago de Chile

En altes països del Con Sud aquest compromís sovint va anar seguit de controvèrsia: ‘A L’hora catalana de Buenos Aires li prohibeixen fer comentaris en el programa del 20 d’octubre, i només poden donar la informació seguida del cant d’Els segadors, a manera d’homenatge pòstum. A Santiago de Xile, l’emissió d’un “Especial Companys” fa que L’hora catalana d’aquell país sigui expulsada de l’emissora. I només L’hora catalana de Montevideo gaudeix de llibertat d’expressió’ (Garcia-Ripoll, Martí; Duran Espinosa, Cinto Niqui ‘La ràdio en català a l’estranger’)

A Buenos Aires no ha estat fins al maig de 2017 que s’ha inaugurat un monument en homenatge al president català afusellat. Està situada a la Plaça Catalunya de la capital argentina, a prop de l’avinguda 9 de julio i de la Casa Rosada, seu del govern argentí.

Per altra banda, a Santiago de Xile es va posar el nom de Lluís Companys a un carrer del barri de Providencia. El carrer fins aleshores s’havia dit Barcelona i, si bé la Llei 7767 (publicada al Diario Oficial de Chile el 28 de febrer de 1944) li reconeixia el canvi de nom pel del president català, en la majoria de plànols reguladors de la comuna se li mantenia el nom Barcelona, nom que manté en l’actualitat aquesta via.

Agraïments: Marcelo Avilés (administrador del grup de Facebook Así era Providencia), Museo Histórico Nacional de Chile, Gloria Godoy i Nicolas Canas de Dirección de Barrios, Patrimonio y Turismo de la Municipalidad de Providencia.

Fotografies monument Montevideo: @ColumnaUruguaya

Fotografia inauguració monument: Casal Català de Montevideo.

Fotografies Buenos Aires: Jaume Garriga.

Fotografia carrer Santiago de Xile: Marta Faixedas

Saber-ne més*:

• • ‘El Casal Català y la ciudad de Montevideo a Lluis Companys i Jover’. Imp. Matutina, 1944

• • ‘En el segundo aniversario de la muerte de Luis Companys i Jover : homenaje en su memoria realizado en el Ateneo de Montevideo el 18 de octubre de 1942 en el que intervinieron Luis Giordano‘
  • ‘In memoriam del honorable último Presidente de la Generalidad de Cataluña, don LuisCompanys y Jover, con motivo de cumplirse el primer mes de su entrada en la inmortalidad : noviembre de 1940‘ 

• • Garcia Soler, Jordi. ‘Uruguay y Cataluña, pasado y presente de una relación’ El País, 29 de desembre de 2004.
  • Solé i Cavallé, Josep Maria; próleg d’Albert Manent. ’70 anys del Casal Català de Montevideo: 1926-1996′. Montevideo: Blanes, 1997.

• • ‘La primera plaza en el mundo en homenaje a Lluís Companys’ del blog ‘Así te veo Puigcerdà’. 3 de març de 2014 de Juan Angel Amaro.

• • Carod-Rovira, Josep-Lluís. ‘Tota pedra serà poca’ Nació Digital, 15 d’octubre de 2015.

• • ‘Lluís Companys a Montevideo‘ del blog ‘La lectora corrent’, 2 d’octubre de 2010 de Mercè Piqueras.

• ‘Los voluntarios uruguayos de la guerra civil española’ blog ‘La columna uruguaya’, 23 de gener de 2015.
• Casal Català de Montevideo (enciclopèdia catalana).
• Garcia-Ripoll, Marti; Duran Espinosa, Cinto Niqui ‘La ràdio en català a l’estranger’. Univertsitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 2007.
• Biosca, Joan. ‘Buenos Aires inaugura una estàtua en homenatge a Companys’ El Nacional, 6 de maig de 2017.
• ‘Inauguren una estàtua de Lluís Companys al centre de Buenos Aires‘ Notícia publicada al 3/24 el 7 de maig de 2017.
• Diario Oficial de Chile, 28 de febrer de 1944.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran