Oller, el català que va fundar el ‘Moulin Rouge’

mouline rougemouline rouge2

El Moulin Rouge ha esdevingut una icona de París de fama internacional. És un element identificador de la ciutat, ja que en va ser una de les sales d’espectacles més mítiques en un temps, la ‘Belle Époque’, de gran efervescència artística, en què la capital francesa era el centre cultural mundial. El seu fundador, no obstant això, resulta ser un català, i concretament, un terrassenc, Josep Oller i Roca, empresari establert a París, de qui es va arribar a dir que era el ‘Napoleó de les Atraccions’ o ‘l’home que va fer-se amo de París en una època en què volia dir fer-se amo del món’.

Nascut a Terrassa el 1839, era fill d’empresaris del món del tèxtil, que a causa de la fallida de l’empresa, van emigrar a França quan ell encara era petit. Cursà els estudis universitaris a Bilbao, on es va aficionar a les baralles de galls i al món de les apostes. El 1867 va crear el sistema d’apostes que va anomenar ‘Le Pari-Mutuel’ i que a l’estat espanyol és conegut com a travesses. El sistema el va implementar als hipòdroms francesos assolint un gran èxit econòmic, tot i que, deu anys més tard seria condemnat a presó per a l’explotació de jocs il·lícits. No obstant això, el 1891 es va legalitzar aquest sistema i va passar a ser utilitzat per la majoria d’hipòdroms en l’àmbit mundial.

Després d’una estada a Londres degut al tancament dels hipòdroms per la guerra francoprussiana i els fets de la Comuna, va tornar a París on va inaugurar el primer local dedicat als espectacles, les ‘Fantasies Oller’, el ‘Théatre des Nouvatés’ (1878), l’hipòdrom de Saint Germain (1882) i el centre de salut de la ‘Grand Piscine Rochechouart’ (1885). El 1886 inauguraria ‘Le Nouveau cirque’, un dels establiments més espectaculars de la ciutat en què la pista de circ es convertia en una piscina. L’any següent va inaugurar el primer parc d’atraccions de París, les ‘Montagnes russes’ on, a part d’aquesta atracció, hi havia una pista de patinatge, gronxadors i tobogans, etc.

Neix el Moulin Rouge

La nit del 6 d’octubre de 1889, Oller i el seu soci Charles Zidler, van inaugurar el club nocturn, Moulin Rouge a la plaça Blanche del barri de Montmatre. L’endemà la ciutat celebrava l’obertura de la l’Exposició Universal de París amb motiu del centenari de la Revolució Francesa, durant la qual també s’inaugurà la Torre Eiffel.

La direcció de l’establiment, conegut per les seves ballarines de cancan, va anar a mans del seu germà, Joan Oller. El local va esdevenir un referent del ‘music hall’ amb estrelles com la vedet, La Golue (Lousie Weber), Yvette Guilbert (Emma Guilbert) o Misitnguett (Jeanne Bourgeois). La sala d’espectacles més mítica de París destacava pel luxe i l’exotisme de les seves ballarines, però també de la decoració i les curioses propostes, com la de passejar entre les taules del pati amb un burro o entrar dins d’una balena dissecada. També formava part del seu atractiu l’excentricitat de la clientela.

Aviat el local fou lloc freqüentat per intel·lectuals i artistes que hi trobaven inspiració, com ara Pablo Picasso, Emile Zola, Santiago Rossiñol, Oscar Wilde, etc.  D’altres, com Jules Cheret, o l’amic d’Oller, Henrie Marie de Touluse-Lautrec, van immortalitzar la sala en les seves obres, així com en els mateixos cartells publicitaris de l’establiment.

Oller, més interessat a posar en marxa una idea que en la tasca de gestionar-la, encara inauguraria més tard, els ‘Jardins de París’ i, el 1893, l’Olympia. Ubicat on hi havia hagut les ‘Montagnes Russes’, al ‘boulevard des Capucines’ les seves principals atraccions eren el museu de figures de cera i els espectacles en constant renovació. L’establiment, que encara funciona com a sala de concerts, va acollir actuacions de cantautors com Raimon o Lluís Llach durant la dictadura franquista.

De qui s’ha dit que fou el rei del ‘music hall’, va esdevenir d’aquesta manera ser el més gran empresari del món de l’espectacle a París a finals del segle XIX, aconseguint una gran fortuna gràcies a l’èxit de les seves propostes. Segons Gustave Frejaville, crític de circ i music-hall, ‘el nom de Josep Oller no podia anar separat de la història dels espectacles de París durant el darrer quart de segle dinovè (…) I havent servat sempre una tendresa profunda pel seu país natal, aquest desarrelat voluntari, aquest home excel·lent, addicte als amics i als seus pròxims, i no devent sinó a ell mateix el seu extraordinari triomf, podia recordar-se’n amb satisfacció malenconiosa d’haver estat, realment, un dels reis de París’.*

No obstant això, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, es va veure obligat a refugiar-se al castell de Fontenailles a Rochecorbon. Va morir el 1922 i va ser enterrat al cementiri Père Lachaise de París. L’epitafi de la seva tomba diu: ‘La seva intel·ligència igualava el seu cor’.

*Pròleg del llibre ‘L’home de la Belle Époque’ de Ferran Canyameres. Edicions Universelle. París, 1946.

Fotorgrafies Moulin Rouge: Cristian Muñoz Barrientos.
Fotografia Josep Oller: Wikimedia Commons (desconegut).
Fotografia París: Wikimedia Commons (Alphonse Liébert).
Fotografia Exposició Universal: Wikimedia Commons (desconegut).

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Moulin Rouge a la palça Blanche

 Olympia al Boulvard des Capucines

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran