El Centre Català de Rosario, ‘Sempre Avant’
Fundat el 2 de març de 1902 per empresaris catalans establerts a la província de Santa Fe, Argentina, el Centre Català de Rosario és una de les comunitats catalanes més antigues al món. Sota el lema ‘Sempre Avant’ l’agrupació va néixer amb l’objectiu d’oferir a la comunitat catalana establerta a la ciutat un espai de trobada per a poder mantenir costums i tradicions del lloc d’origen.
L’assemblea constituent es va celebrar al Teatre Olimpo i, entre els seus fundadors, hi havia Joan B. Quintana, qui en fou el primer president, Joan Canals, Marcel·lí Giró i Carme Potau. Pocs anys després de la seva creació, l’entitat adquiria la que encara és l’actual seu, al carrer Entre Ríos, 761.
L’edifici, obra de l’arquitecte mallorquí Francesc Roca i Simó, fou ampliat el 1934 gràcies a l’aportació de Frederic Alabern, destacat financer que fou nomenat president d’honor de l’entitat. La inauguració de la seu ampliada va ser el 21 d’abril de 1934 i va tenir una important repercussió social.
El 1915 l’entitat es va fusionar amb l’Agrupació Artística Catalana, fet que va permetre l’ampliació de 250 nous socis. Un grup polític, Comitè Independents, constituït el 1922, organitzava els actes a la seu del Centre Català. Aquest comitè seria el que prepararia la visita de Francesc Macià i Ventura Gassol al Centre, que va tenir una gran acollida per la comuntiat.
L’entitat s’ha vinculat amb Catalunya en altres moments com va ser la recaptació per a donar ajut econòmic durant la Guerra Civil o el 1962 en motiu de les indundacions del Vallès.
El Centre Català de Rosario va rebre el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya el 1988, en ser-li concedida la creu de Sant Jordi. La ciutat de Rosario el març de 2012, va decretar, l’interès general de les activitats portades a terme pel Centre durant els 110 anys de la seva existència.
Àmplia activitat cultural de la comunitat catalana de Rosario
El Centre Català de Rosario té des dels seus inicis una destacada activitat cultural i ha esdevingut un referent social i cultural a la ciutat. L’edifici on s’ubica ha acollit nombroses activitats a les diferents sales dedicades a personalitats culturals catalanes com Pau Casals, Margarida Xirgu, Joan Miró, Ramon Llull, així com la biblioteca Pompeu Fabra.
La comunitat ha tingut una secció coral (cor Anselm Clavé), constituïda el 1902 i impulsada per Pere Vila i Codina, va arribar a estar formada per 120 veus. En una segona etapa seria l’orfeó seria dirigit per Joan Zapetti.
També han destacat com a seccions una escola orfeònica, fundada el 1916; un quadre escènic que va estar dirigit per Gil Ramentol i Manuel Suñé; i l’Esbart Dansaire Terra Nostra, que va ser dirigit per Angelina Sargatal, qui al 2001 guanyà el premi Batista i Roca.
El Centre organitza tallers de puntes de coixí, de memòria per a la gent gran, de pintura i art, ioga, tennis taula, teatre, així com de conversa en català. L’entitat, que rep la col·laboració del govern municipal de Rosario, també organitza cicles com ‘Lunes culturales’ o ‘Momentos musicales’ amb una llarga trajectòria i una àmplia oferta d’actes amb entrada lliure i gratuïta.
Participa igualment en actes propis de la ciutat com és el ‘Encuentro Nacional de Colectividades Estanjeras’ que es porta celebrant més de 30 anys i en què les comunitats exteriors a la regió mostren la seva gastronomia i tradicions. Per altra banda, el Centre també organitza activitats com l’homenatge a Lluís Companys i Rafael Casanovas o bé les diades de Sant Jordi, de la Mare de Déu de Montserrat, Sant Joan o celebracions tradicionals com el Tió de Nadal.
El Centre Català, amb la col·laboració de l’Institut de Projecció Exterior de Cultura Catalana va donar a la ciutat un monument a Pau Casals obra de Rosa Folch i Roca. L’escultura, que es troba en bastant mal estat de conservació, està ubicada a una avinguda paral·lela al pas del riu Paraná de la ciutat. També de forma paral·lela entra l’avinguda i el riu hi ha un passeig que porta el nom de Rambla Catalunya.
Situada al centre oest d’Argentina, Rosario té una població de gairebé un milió d’habitants. La seva universitat, la Universitat Nacional de Rosario (UNR), disposa de càtedra de català al seu departament d’idiomes moderns. Àngel Perella, qui fins al setembre de 2019 fou president del Centre, fou un dels promotors de la creació d’aquesta càtedra.
Publicacions i portaveus del Centre
De 1925 a 1927 es publicà el Butlletí del Centre Català. El 1953 un grup de joves adscrits a la Comissió de Cultura impulsaren la publicació ‘Sempre avant’ amb l’objectiu de difondre la cultura catalana. El 1981 s’edità el Butlletí Informatiu del Centre Català de Rosario que a partir de 1994 i mantenint la numeració del butlletí, va passar a dir-se ‘Sempre Avant’.
Des de l’entitat també es va patrocinar el programa radiofònic La voz de Cataluña bajo cielo argentino. El programa, que es va emetre durant quatre mesos, era de caire cultural i es dedicava a donar a conèixer la vida de catalans universals o establerts a Argentina. Era conduit per Rafael Viñas París, escriptor establert a Rosario que publicà una guia de la ciutat de Rosario amb el nom ‘Guia del forastero’.
Noms destacats de la comunitat catalana a Rosario
L’entitat ha estat presidida per, entre d’altres, Josep de Valenzuela, Domingo Gusi, Teodor Vilaspasa, Josep Ricart, Modest Pujol Canut, Antoni Santamaria, Julio Cabañero, J. Tarradas, T. Rumani, J. Giró, Josep Ricart, Àngel Perella o, des de setembre de 2019, Alexandre Hugo. Han format part de la junta directiva de l’entitat Joan Zapetti, Geroni Dulcich, Miquel Àngel Codina, Gladis Rodríguez i un llarg etcètera.
També han estat membres destacats d’aquesta comunitat personalitats com el doctor Joan Cuatrecasas Arumí o el matemàtic Lluís Antoni Santaló. Entre els presidents d’honor hi ha el doctor Bartomeu Robert, el dramaturg Àngel Guimerà i l’educador Emili Raúl Olivé.
Entre els hostes d’honor que ha acollit el Centre hi figuren Santiago Rusiñol, Enric Borràs, Margarida Xirgu, Eugeni d’Ors, Francesc Macià, Ventura Gassol, August Pi i Sunyer, etc.
Les històries personals de les persones que han format part d’aquesta comunitat ajuden a entendre les motivacions, dificultats i oportunitats que han trobat els catalans i les catalanes en aquesta localitat de la província de Santa Fe al llarg dels més de cent anys d’història d’aquesta entitat. Alguns d’aquests noms són:
Frederic Alabern, qui va fer possible les despeses de l’ampliació de la seu del Centre Català de Rosario, havia nascut a Barcelona el 1868. Un cop establert a Argentina havia fet societat amb Joaquim Arnau i fundà l’empresa de comerç de cereals, Federico Alabern y Cía. Alabern, a més a més, impulsaria el Mercado General de Productos Nacionales, del qual en sería el primer president (1910), així com un paper destacat en la Borsa de Comerç, la Cambra Sindical i la Cambra de Defensa Comercial.
Joan Canals, empresari establert a Rosario, es dedicà al transport de mercaderies a Uruguai. Fou fundador de diverses empreses a la ciutat i fou un dels promotors de la construcció del port de Rosario, així com les primeres pavimentacions de la ciutat. Construí els edificis del palau dels tribunals, actualment Facultat de Dret de la Universitat Nacional de Rosario, i dels tribunals federals, la Villa Hortensia, que fou residència de José Nicolás Puccio i ara acull la Oficina de Asistencia al Vecino, la Delegación Municipal de Rosario, Registre Civil, entre d’altres serveis. Un carrer de la ciutat porta el seu nom. La que fou la seva casa, l’edifici conegut com a Palau Canals, és actualment la seu de IAPOS (Instituto Autárquico Provincial de Obra Social).
Pere Vilar Codina, impulsor de la coral del Centre Català, fou un comerciant establert a Rosario. Nascut a Les Oluges (Segarra), a Argentina creà importants plantacions i s’enriquí amb el comerç de cereals. Com que no havia fet estudis, s’instruí de gran i realitzà donacions per tal que es construís una escola al seu poble i una a Barcelona per a educar a infants preferentment de famílies humils. Una escola a Barcelona que porta el seu nom, al costat de l’Arc de Triomf, fou un dels primers grups escolars amb gran capacitat de la ciutat. Una escultura al mateix passeig Lluís Companys recorda la figura del filantrop.
Joan Cuatrecases Arumí, membre destacat del Centre Català de Rosario, fou un metge i farmacèutic nascut a Barcelona i exiliat a Argentina des de 1937. Realitzà una important tasca docent i una destacada activitat en defensa de Catalunya i la cultura catalana. A Rosario exercí de metge i fou professor a la Universidad del Litoral. Retornà a Catalunya el 1977, però finalment tornà a Buenos Aires on morí el 1990.
Emili Raúl Olivé, mestre nascut a Barcelona el 1865, s’establí a de jove a Buenos Aires on fou professor i director d’escoles. Publicà alguns llibres com ‘Nociones de anatomia fisiologia e higiene’. Una escola a Buenos Aires porta el seu nom.
Francesc Roca i Simó, arquitecte nascut a Palma el 1874, estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid on realitzà el projecte del panteó de Pi Margall. El 1909 es traslladà a Rosario, on hi tenia família, i on va desenvolupar un gran nombre d’obres, entre les quals la Casa España o el mateix Centre Català de Rosario.
Lluís Antoni Santaló Sors, matemàtic nascut a Girona el 1911. S’exilià el 1939, primer a França i després a l’Argentina on fou professor a la Universitat del Litoral (1939-1940) a Rosario i també a les universitats de La Plata (1949-1957) i de Buenos Aires (1957-1976). És autor de gran nombre d’articles i publicacions de contingut científic. Especialitzat en geometria integral, ha estat un divulgador científic expert en didàctica de les matemàtiques. Ha rebut nombroses distincions per la seva tasca.
Emili Puig Ferrés, mecànic nascut a Sallent (Bages) el 1925. Emigrà a Argentina el 1951 on residí a Lomas de Zamora i fou un dels fundadors de Llar Catalana i a Rosario des de 1961. Formà part del consell d’adminstració del Centre Català de Rosario i en fou també vice-president.
Àngel Perella, comerciant procedent de Sant Fruitós de Bages, arriba el 1950 a Argentina, on als 14 anys entra a l’esbart dansaire i des d’aleshores ha participat de forma activa en el funcionament orgànic de l’entitat i n’ha estat president en diversos períodes. Participa en l’organització de grans esdeveniments per la comunitat, com el primer aplec de la sardana, el 1964, el recital de Raimon o l’expo Catalunya 80. El 1982 va impulsar la segona etapa de la publicació del Butlletí informatiu del Centre Català, després d’haver-se publicat entre 1925 i 1927. El 1989 li fou atorgat el Premi M. Batista i Roca per la seva tasca de difusió de la cultura catalana i l’any següent fou premiat per la revista Montpietà del Bages per l’obra feta fora de Catalunya.
Fotografies: Façana i teatre, Centre Català de Rosario. Vestíbul, Marta Domènech Pericó.
Saber-ne més*:
Robert Surroca i Tallaferro ‘Els casals dels Països Catalans al Món (1882- 2010)’ . Obra inèdita. (Fragment corresponent al Centre Català de Rosario)
Catalunya al món. La presència catalana al món: segles XIX i XX. Segura, Antoni i Solé i Sabaté, Josep Maria (directors). Dueñas, Oriol; Jensen, Silvina. Col·lecció Referents, 2. Barcelona, 2008.
Centre Català de Rosario (Pàgina de l’entitat a Facebook).
Centre Català de Rosario (Viquipèdia).
Indicadors demogràfics la ciutat de Rosario (web de la ciutat).
Premis Josep Maria Batista i Roca (1989).
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran.
També et pot interessar:
El Casal de Catalunya de Buenos Aires
El Centre Català Santiago de Xile
Etiquetes: