El barri ‘Les catalans’ a Marsella

La presència catalana a Marsella és un fet que fins i tot ha quedat reflectit a la literatura, en la novel·la d’Alexandre Dumas El Comte de Montecristo, en la qual, el seu protagonista, Edmond Dantes, s’enamora de Mercedes, Mercè Herrera, una catalana que viu al barri ‘Les catalans’. Actualment queden encara la platja i el carrer dels catalans que recorden la petjada catalana a la ciutat. En el moment d’escriure la novel·la Dumas, el 1844, encara vivien en aquell indret un centenar de catalans. L’autor explicava així la història de l’arribada dels pobladors del lloc:

A cent passes de l’indret on tots dos amics, amb les mirades clavades a l’horitzó i parant l’orella, es bevien l’escumejant vi de La Malgue, s’eleva darrera un turó pelat i rosegat pel sol i pel mestral, el barri dels catalans. Un dia una colònia misteriosa va sortir d’Espanya, i va arnar a raure a la llengua de terra on encara es troba actualment. No se sabia d’on venia aquella gent, que parlava un idioma desconegut. Un dels caps, que entenia el provençal, va demanar al municipi de Marsella que els donessin aquell promontori àrid i pelat en el qual, com els mariners antics, acabaven de treure de l’aigua els seus vaixells. Van concedir-los la petició, i, tres mesos després, al voltant de dotze a quinze embarcacions amb què havien portat aquests gitanos del mar, s’aixecava un poblet.

Construït d’una manera estranya i pintoresca, mig moro i mig espanyol, és el que veiem avui habitat pels descendents d’aquella gent, que parlen la llengua dels seus pares. Al cap de tres o quatre segles, continuen fidels al petit promontori sobre el qual s’havien llançat com una bandada d’ocells marins, sense barrejar-se gens ni mica amb la població marsellesa, casant-se entre ells i conservant els costums i el vestit de la mare pàtria de la mateixa manera que n’han conservat la seva llengua.*

L’arribada dels catalans i persones d’altres nacionalitats a Marsella va permetre el repoblament i la represa de l’activitat a la ciutat, després que aquesta hagués perdut molta població amb la pesta negra de 1720. L’espai que va ocupar el grup de pescadors catalans a la cala Saint Lambert i les velles infermeries, es trobava allunyat de la ciutat i del port, i havia servit per a l’aïllament de persones, animals o mercaderies que necessitaven estar en quarantena per a ser revisats.

Els pescadors catalans van aconseguir certa prosperitat gràcies a acords com l’autorització, concedida el 1761 amb el ‘Pacte de família’ celebrat entre els Borbons de França, Espanya i Nàpols, de pescar lliurament al llarg de la costa francesa i vendre als mercats locals de peix. No obstant, l’arribada de la població catalana a la ciutat no va estar exempta de polèmica, ja que significà una lluita d’interessos comercials amb el tribunal laboral de pescadors de Marsella. Els pescadors marsellesos acusaven els pescadors catalans de no complir amb el seu reglament o amb el pagament de tributs, així com d’escapar al control de duanes i aprofitar-se’n per fer contraban.

Malgrat les disputes comercials i judicials, les autoritats normalment van ser favorables a la presència i activitat dels pescadors catalans, ja que el seu sistema de pesca amb palangre permetia proveir els mercats i per tant garantir el subministrament d’aliment per la ciutat. Els catalans, que segons textos de l’època vivien bastant aïllats del dia a dia a la ciutat, no només havien mantingut les tècniques de pesca d’origen, sinó que també havien conservat costums i llengua. El 1858 un pla de transformació de la zona es va planejar la construcció d’un casino i hotel, per la qual cosa van començar les incautacions de les instal·lacions ocupades pels catalans i aquest es van haver de retirar a la Vall des Auffes, Valon deis Aufas occità.

Fotografies: Quim Monzó (placa informativa) i Núria Pifarré (placa carrer i vista general de la platja).

* Fragment de El comte de Montecristo. Alexandre Dumas. Traducció de Jesús Moncada. La Magrana. Barcelona, 2007.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Comments are closed.