Artistes catalans a l’escenari del Carnegie Hall de Nova York

El Carnegie Hall es tracta d’una sala de concerts de gran prestigi situada al cor de Manhattan, Nova York. Oberta l’any 1891, en la construcció de la sala hi va intervenir Rafael Guastavino, qui introduí a la ciutat dels gratacels la construcció coneguda com a ‘volta catalana’.

Han trepitjat aquest escenari els músics més reconeguts esdevenint referent mundial. Entre aquests, hi ha alguns noms d’artistes catalans:

Joan Manen i Planas, virtuós del violí i compositor nascut a Barcelona el 1883, hi debutà el gener de 1895 amb Frieda Simonsen i la New York Symphony Orchestra. El març del mateix any hi tocaria en el concert benèfica per a la Jewish Theological Seminary Association amb altres artistes com les sopranos Rosa Sucher i Johanna Gadski, i els músics Antoniette Szumowska i Conrad Behrens. Hi tornaria a tocar als anys 20 durant tres anys consecutius: el novembre de 1920 juntament amb Francis Moore al piano; el gener de 1921 amb la New York Philarmonic i el gener de 1923 juntament amb Karl Riedel al piano. Més enllà de les actuacions com a intèrpret al violí, la música composta per Joan Manen també s’ha escoltat en aquest escenari en tres ocasions: el 1917 el guitarrista Cristiano Porqueddu hi tocà ‘Fantasia-Sonata, OP. A22’ de 1932 i el 1920 i 1923 el mateix Manen tocà ‘Lied for a Violin and Piano’.

Pau Casals va debutar al Carnegie Hall el 15 de febrer de 1904, on interpretà Don Quixot de Richard Strauss i el 1922 hi debutà com a director. L’artista va trepitjar en 31 ocasions l’emblemàtic escenari. Del 19 al 21 de juny de 1973 es va celebrar al Carnegie Hall i al Central Park el Festival Casals Orquestra. Les seves composicions també hi han tingut presència fins a l’actualitat.

De fet, la figura del Mestre és ben present per a qualsevol artista que trepitja aquest escenari prèviament a la seva actuació. A la sala de darrere l’escenari hi ha penjada una fotografia de Casals juntament amb els músics Harold Bauer, Walter Damrosch i Fritz Kreisler, tal com ha confirmat recentment a Petjada Catalana l’arxiu del Carnegie Hall.

La fotografia no està datada, però probablement és de març de 1917. Els dies 11 i 13 de març d’aquell any es realitzaren dos concerts de la New York Symphony Orquestra dirigits per Walter Damrosch. El triple concert en C major de Beethoveen va ser interpretat per Harold Bauer (piano), Fritz Kreisler (violí) i
Pau Casals (violoncel). A la fotografia consten les signatures dels artistes i es troba digitalitzada a la col·lecció digital del Carnegie Hall.

Des de la primera interpretació d’una obra d’Enric Granados al Carnegie Hall, el 29 de gener de 1904, s’han realitzat més de 300 actuacions en què s’ha interpretat alguna de les seves composicions. La primera vegada que va sonar música del compositor Isaac Albéniz en l’escenari de Carnegie Hall va ser el 1913, interpretat per Ernest Schelling. Les obres del compositor nascut a Camprodon s’han interpretat en 500 ocasions.

El 8 de novembre de 1916, quan ja Enric Granados havia mort, la seva obra ‘Goyescas: Quejas, ó la maja y el ruiseñor’ va ser interpretada per la sorpano Anna Fitziu i els pianos de Gabriele Sibella i de Paquita Madriguera. Nascuda a Igualada el 1900, Mardiguera tocà en el Home Symphony Conert amb la New York Philarmonic. També el 1916 debutà el baríton Vicent Ballester Marco al concert benèfic de la Union Benefica Espanyola. Pujaria a l’escenari novaiorquès en dues ocasions més.

La Soprano Maria Barrientos actuà en aquest escenari acompanyada del violinista Eugène Ysaÿe el 20 de febrer de 1917. La soprano interpretà en aquell concert, entre d’altres, ‘La nit de Nadal: Cançó de Maria’, obra de Joan Lamonte de Grignon i Bocquet. La música del compositor nascut a Sant Gervasi de Cassoles el 1872 no es tornaria sentir a aquest escenari novaiorquès fins al 2001 i, novament el 2009, compartint cartell amb altres compositors espanyols i catalans.

L’obra d’Enric Morera ha estat interpretada en nou ocasions, des de la primera vegada, el 1918 per la Schola Cantorum de Nova York. Seria el 1996 per la Univeristy of Winsocnin-Milwaukee Concert Chorale i el 2003 per Josep Carreras, qui interpretà ‘L’oreneta’. En el concert de 1918 en què s’interpretava per primera vegada música d’Enric Morera també es van poder escoltar les obres de Felip Pedrell i Sabater, Antoni Nicolau Parera i Joan Baptista Lambert i Caminal, així com les obres anònimes del segle XV català, ‘La adoració dels pastors’, ‘Els tres reis’ ‘Els ocell lloen l’adveniment del Salvador’ o la mallorquina ‘El miracle de Sant Ramon’.

L’obra del compositor barceloní Antoni Nicloau, des d’aquella data de 1918 s’ha pogut escoltar en 8 ocasions més el Carnegie Hall, mentre que del tortosí Felip Pedrell, en dues més. El 29 d’octubre d’aquell any debutava al Carnegie Hall, el tenor nascut a la vila de Gràcia, Hipòlit Lázaro i Higueras. Actuaria al prestigiós escenari en quatre ocasions més, una de les quals acompanyat per la pianista gironina, Mercedes Padrosa i Allué.

El 15 de gener de 1919 varen ser interpretades per la Schola Cantorum de Nova York, entre d’altres peces, obres dels compositors Josep Cumelles i Ribó i Josep Sancho i Marraco, així com una cançó tradicional catalana. La música del compositor nascut a Barcelona el 1875, Josep Cumelles i Ribó es tornaria a escoltar el 1921 i la de Sancho Marraco, nascut a la Garriga el 1879, en quatre ocasions més.

El 24 de març de 1920, i de nou el 1941, la Schola Cantorum of New York interpreta ‘El Cant de la Senyera’ de Lluís Millet. Del fundador de l’Orfeó Català, també la Schola va interpretar ‘The Lady of Aragon’ el 1925. En aquell concert que s’escoltava per primera vegada ‘El Cant de la Senyera’ en el prestigiós escenari, es va interpretar també la cançó tradicional catalana, ‘El Rossinyol’. Igualment, es van poder escoltar diverses obres d’Enric Morera, entre les quals les sardanes ‘La Sardana de les monges’ i ‘Los fulles seques’, així com l’obra ‘Els Fadrins de Sant Boi’ d’Antoni Pérez Moya, ‘Cançó del lladre’ i ‘El fill de don Gallardó’ de Josep Sancho Marraco, ‘La Gata i en Belitre’ de Francesc Pujol, ‘Divendres Sant’ d’Antoni Nicolau. La música d’Antoni Pérez Moya havia pogut sentir-se poc abans d’aquell concert, concretament el 28 de febrer 1920. Era la primera vegada que s’interpratava obra del compositor nascut a València el 1884, de qui s’ha pogut escoltar la seva obra en set ocasions. Del compositor Francesc Pujol i Pons, nascut a Barcelona el 1878, a part del concert de 24 de març de 1920, es va poder escoltar la seva obra també el 1932.

Xavier Cugat, que havia arribat el 1915 a Nova York, va poder estudiar amb el director artístic del Carnegie Hall. Va debutar-hi el 27 de juny de 1920 com a solista de violí. Les critiques que va rebre, no obstant, farien que acabés dedicant la seva carrera cap a música més comercial. Tornà a la sala a actuar com a líder de la seva banda ‘Xavier Cugat and His Orchestra’. En total hi actuà en set ocasions. 

L’obra de Manuel Penella, que s’ha pogut escoltar fins a 17 vegades al Carnegie Hall i ha estat interpretada, entre d’altres per Montserrat Caballé o per Hipòlit Lázaro. El tenor fou el primer que n’interpretà obra acompanyat per Mercedes Padrosa al piano el 26 de desembre de 1920. En aquell concert es va interpretar també per primera vegada, obra del compositor nascut a Sueca, Josep Serrano Simeon. A partir d’aquell moment la seva música s’escoltaria en més de quaranta ocasions en aquell escenari. El 1922 es produí un fet a l’escenari del Carnegie Hall que canviaria la vida d’una artista catalana. En aquesta ocasió no era el seu talent el que pujava a l’escenari, sinó el de Serguey Prokofiev, qui tocava per primera vegada en aquell escenari el seu ‘Concert per a piano i orquestra número 3’. Una jove espectadora, la soprano Lina Llubera sentí atracció cap al músic rus, qui finalment seria el seu marit. Lina Llubera era el nom artístic d’Ivannova Codina, nascuda a Madrid, era filla de mare polonesa i pare català. Lina, que deixaria la carrera professional definitivament amb el naixement del segon fill, es traslladà amb Prokoviev a Rússia el 1936, però després que ell abandonés a la família, Lina va ser acusada d’espionatge i empersonada al al ‘gulag’ de Vorkutà.

El pianista xilè, besnét del pintor català Josep Arrau Barba, Claudio Arrau va tocar en seixanta-set ocasions des del seu debut a la sala el 1923.

‘L’emigrant’ es va poder escoltar al Carnegie Hall per primera vegada, el febrer de 1925, amb la interpretació, per part de la Schola Cantorum. La música del compositor nascut a Collbató i cofundador de l’Orfeó Català, s’ha pogut escoltar total de 30 ocasions, interpretada, entre d’altres, per Montserrat Caballé, Victòria del Àngels o Josep Carreras, qui va interpretar el poema de Jacint Verdaguer musicat per Amadeu Vives i Roig, el 2017.

El 1926 el violinista Paul Kochanski interpretà ‘Tornada del Conde Sol’, ‘Montañesa’ i ‘Granadina’ del compositor nascut a l’Havana i fill de l’escriptor català Joaquim Nin Tudó, Joaquim Nin Castellanos. Les seves obres s’hi han escoltat en noranta sis ocasions més. L’obra del compositor Frederic Mompou Dencause ha estat interpretada un total de 86 ocasions, des de la primera vegada, el 9 de novembre de 1927. Mompou, compositor nascut a Barcelona el 16 d’abril de 1893, va viure uns 20 anys a París des de la seva primera arribada, el 1911, als 18 anys. En més de cent ocasions, concretament 118, s’ha pogut escoltar obra de Ferran Jaumeandreu i Obradors al mític escenari. La primera vegada fou el 1927 amb les ‘Coplas de Curro Dulce’.

Als anys 30 hi actuà en nou ocasions el violencelista i compositor barceloní, Gaspar Cassadó. Les seves composicions s’hi van poder sentir des de 1928 i fins a quaranta-quatre ocasions més. El 1931 es va poder escoltar les composicions, entre d’altres compositors, de Jaume Pahissa i Jo, ‘Cancó de mar’; Tomàs Buxo, ‘Danse catalan no. 2’ i Baltasar Samper ‘Ritual de Pagesia’, interpretades per Gerore Copeland. L’obra de Pahissa es van poder escoltar també el maig de 1948.

L’obra del compositor olotí Antoni Soler Ramos s’ha escoltat en una seixantena ocasions a l’escenari del Carnegie Hall des de la primera vegada el febrer de 1938, interpretada pels pianistes Amparo i José Iturbi.

La pianista Amparo Iturbi Bàguena (nascuda a València el 1898) i el seu germà, José Iturbi Bàguena (nascut a València el 1895), pianista, compositor i director d’orquestra, ambdós establerts als Estats Units, actuarien junts en quatre ocasions en aquest escenari entre els anys 1938 i 1951. En total, Amparo, que moria el 1969 a Beverly Hills, hi actuaria en vuit ocasions i José en una seixantena fins al 1965. Les composicions de José, que moria a Los Ángeles el 1980, també s’han pogut escoltar en 7 espectacles que ha acollit la sala.

També el 1938 es va escoltar per primera vegada música del compositor barceloní Ferran Sor Muntades i, des d’aleshores, en vuitanta-sis ocasions més. El  novembre de 1939 es va poder escoltar ‘El luto garrido’ de Pau Esteve Grimau, de qui es va poder tornar a escoltar ‘Garrido de luto por la muerte dede Caramba’ l’any 2000.

Des de 1940 en què es va poder escoltar per primera vegada música del compositor Francesc d’Asssís Tàrrega i Eixea, al Carnnegie Hall s’ha pogut escoltar obra del músic de Vila-real en 74 ocasions. Les composicions d’Eduard Toldrà, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1895, s’escoltaren per primera vegada el 1941 i fins a 16 ocasions més. Algunes de les seves peces interpretades per artistes catalans com ara Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Josep Carreras.

Carme Amaya va omplir la sala Main Hall, amb capacitat per a 2.8000 persones, el 13 de gener de 1942. Aquell any actuaria dues vegades més a la sala i el 1945 participaria a una gala benèfica amb altres artistes. El 1955 tornaria a omplir l’aforament en quatre actuacions del 30 de setembre al 2 d’octubre. En total hi actuà en 8 ocasions. L’obra de Jaume Nunó, compositor de l’himne Nacional de Mèxic, es va escoltar per primera vegada el 1945 al Main Hall del Carnegie Hall i, més tard, el 1950. També el 1950 debutava Victòria dels Àngels, qui interpretà obra d’Eduard Toldrà, així com del compositor Antoni Lliteres i Carrió. La soprano, que pujà en vint-i-set ocasions al prestigiós escenari, interpretà concretament l’aria ‘Accis i Galatea’, d’aquest copositor mallorquí, de qui s’ha pogut escoltar la seva música en dues ocasions més.

El 1951 les obres ‘La filla del Marxant’, ‘El testament d’Amèlia’ i ‘El mestre’ de Miquel Llobet Solés s’hi sentiren per primera vegada i fins a 14 ocasions més. També el 1951 es sentí per primera vegada música del compositor nascut a Berlín i nacionalitzat estatunidenc, però d’asecendència catalana, Joaquim Nin-Culmell. Fill del compostior Joquim Nin i Castellanos, les obres de Nin-Culmell s’han escoltat en 7 ocasions al Carnegie Hall.

El 1954 Alicia de Larrocha realitzava el seu primer concert als Estats Units, on va tocar en nombroses ocasions. Al Carnegie Hall hi tocà en una trentena d’ocasions, des del seu debut a la sala el 8 de novembre de 1966. El 17 d’octubre de 2009, pocs dies després de la seva mort, la sala va dedicar un recital a la memòria de la pianista catalana.

Un total de 58 han estat les ocasions en què s’ha pogut escoltar l’obra del compositor gironí, Xavier Montsalvatge al Carnegie Hall. La primera ocasió va ser amb la veu de Victòria dels Àngels el 1959. També Montserrat Caballé ha interpretat obra seva, entre molts altres artistes. Anys després, el 1961, el Dorian Quartet interpreta la primera obra de Robert Gerhard al Carnegie Hall. La música del compositor nascut a Valls el 1896 s’escolta des d’aleshores en onze ocasions més.

L’abril de 1965 hi actuaria Montserrat Caballé, substituint a Marilyn Horne com a Lucrezia Borgia a Donizetti’s, fet que li aporta el primer èxit internacional. Des d’aleshores l’artista hi ha actuat fins a vint-i-set vegades i el 1995 hi va rebre un homenatge pels 30 anys d’èxits a Nova York. El 1967 el guitarrista Julian Bream interpretà per primera vegada al Carnegie Hall música del compositor Emili Pujol Villarubí. L’obra del compositor nascut a la Granadella el 1886, s’ha escoltat en 15 ocasions més. La soprano Montserrat Alavedra, acompanyada al piano per Jeanpierre Faber, interpretà obres de Mozar, Brahms i Wolf el 17 de març de 1969.

En dues ocasions, el 1971 i el 1991, el músic, violinista, compositor i director d’orquestra nascut a València, Enrique García Asensio ha estat el director a l’escenari del Carnegie Hall, primer en el concert a càrrec de la Spanish RTVE Symphony Orquestra i després al concert de Plácido Domingo: ‘A Musical Saltue to Spain in Anticipation of the Quincentennial’.

Josep Carreras debuta a la sala el 1972 en el moment del seu reconeixement internacional i des d’aleshores hi ha actuat fins a catorze vegades. El 1973 es va poder escoltar obra de Josep Ardévol Gimbernat, compositor nascut a Barcelona, fill del director d’orquestra i compositor Ferran Ardèvol Gimbernat.El 1974 hi debutà Martha Argerich pianista argentina descendent d’una nissaga de metges a Argentina d’origen català. Hi ha actuat en 29 ocasions, ja sigui en solitari o amb altres artistes. Deu anys més tard, el 1984 s’interpreta per primera vegada a l’escenari del Carnegie Hall una obra de Joaquim Malats, ‘Serenata española’, que hi sonarà en sis ocasions més.

El 21 d’octubre de 1982 debutava a Nova York, a la Carnegie Recital Hall (actualment anomenat Weill Recital Hall), Leonora Milà, pianista i compositora nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1942

El 1985 Tete Montoliu toca amb altres artistes espanyols i catalans, entre els quals Santi Arisa, al Kool Jazz Festival: Spanish Night. La música del compositor Joan Guinjoan Gispert, nascut a Riudoms, Baix Camp, el 1931, s’ha escoltat a l’escenari del Carnegie Hall en tres concerts des de la primera vegada, el 23 de març de 1992.

El 1994 es pot escoltar al Main Hall per primera vegada l’obra ‘Adiós’ d’Enric Madriguera Rodón interpretada per The Glenn Miller Orchestra. Tornarà a sonar el 2003, 2008 i 2010 interpretada pel guitarrista Carlos Barbosa-Lima. Jordi Savall hi debutà el 2000.  Com a intèrpret ha pujat a l’escenari del Carnegie Hall en 9 ocasions, en tres de les quals amb la seva orquestra ‘Le Concert des Nations’.

El 2001 es va poder escoltar al ‘New York Festival of Song Concert’ l’obra de Josep Melcior Gomis Colomer juntament amb la d’Amadeu Vives, Xavier Montsalvatge, Joaquim Nin,  Fredric Mompou, Eduard Toldrà, Enric Granados o Isaac Alvéniz entre d’altes artistes.

L’any 2002 l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya va actuar per primera vegada a Nova York en aquest escenari sota una invitació especial de la sala. Hi interpretà entre d’altres obres, la ‘Sardana Juny’ del compositor nascut a Sant Feliu de Guíxols, Juli Garreta. Sardana que es tornaria a escoltar el 2014 interpretada per un altre guixolenc, el pianista Ferran Cullell que la interpretà amb el ‘Sandí-Cullell Piano Duo’. Cullel i Sandí tocaren també, entre altres peces la ‘Sardana Agustemporania’ del compositor barceloní Gerard Pastor.

El 2006 hi debuta José Franch-Ballester. El clarinetista nascut a Moncofa el 1980, ha tocat en quatre ocasions al prestigiós escenari.

El 2007 es va poder escoltar l’obra ‘Eco’ de Manuel Oltra en dos concerts celebrats el mes de novembre. El 20 de maig de 2009 també va ser interpretada, del compositor nascut a València el 1922, la seva ‘Suite Primerenca’. En aquell mateix concert es va poder escoltar, entre altres obres de compositors catalans, el ‘Tiro for Piano and Woodwinds’ de Moisès Beltran i Ventejo. Nascut a Mataró el 1967, l’obra de Beltran ‘Camins de vidre’ també es va poder escoltar al prestigiós escenari. 

El novembre de 2008 tocava al Isaac Stern Auditorium Joan Manuel Serrat en l’espectacle que es titulava ‘100×100 Serrat’ i acompanyat en el piano per Ricard Miralles. La música del cantautor del Poblesec hi tornaria a sonar el 2009 amb el concert conduit per Joan Albert Amargós ‘Sueño Inmaterial with Laura Simó and Pedro Ruy-Blas’ amb la cançò de 1967 ‘M’en vaig’.

El pianista de Sabadell, José Menor va debutar el 2016,  amb 15 anys en aquesta prestigiosa sala. I és que el talent artístic català ha trepitjat fort l’escenari del prestigiós Carnegie Hall on, sens dubte, hi ha deixat petjada.

Saber-ne més*:

• Capdevila, Carles. ‘Nova York a la catalana’ Ed. La Campana. Barcelona, 1996.
• Biograrfia de Pau Casal i Defilló
• Enric Granados i Campiña (Viquipèdia).
• Isaac Albéniz i Pascual (Viquipèdia).
• Maria Barrientos i Llopis (Viquipèdia).
• Francesca Madriguera i Rodón (Viquipèdia).
• Vicent Ballester i Marco (Viquipèdia).
• Joan Lamonte de Gringon i Bocquet (Viquipèdia).
• Enric Morera Viura (Viquipèdia).
• Felip Pedrell i Sabater (Viquipèdia).
• Antoni Nicolau Parera (Viquipèdia).
• Joan Baptista Lambert i Camina (Viquipèdia)..
• Hipòlit Lázaro i Higueras (Viquipèdia).
• Mercedes Padrosa i Allué (Viquipèdia).
• Josep Cumelles i Ribó (Viquipèdia).
• Josep Sancho i Marraco (Viquipèdia).
• Lluís Millet i Pagès (Viquipèdia).
• Antoni Pérez Moya (Viquipèdia).
• Francesc Pujol i Pons (Viquipèdia).
• Xavier Cugat i Mingall (Viquipèdia).
• Manuel Penella Moreno (Viquipèdia).
• Josep Serrano Simeon (Viquipèdia).
• Amadeu Vives i Roig (Viquipèdia).
• L’emigrant (Viquipèdia).
• Ferran Jaumeandreu i Obradors (Viquipèdia).
• Frederic Mompou (Viquièdia).
• Jaume Pahissa al Carnegie Hall.
• Tomàs Buxó al carnegie Hall.
• Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea (Viquipèdia)
• Eduard Toldrà i Soler (Viquipèdia).
• Miquel Llobet i Solés (Viquipèdia)
• Joaquim Nin i Castellanos (Viquipèdia)
• Joaquim Nin-Culmell (Viquipèdia).
• Gaspar Cassadó (Viquipèdia).
• Ferran Sor i Muntades (Viquipèdia)
• Pau Esteve Grimau (Viquipèdia)
• Baltasar Samper al Carnegie Hall
• ‘Lina Llubera, una catalana víctima de Stalin’. Victòria Palma i Sílvia Marimon. Sàpiens.
• Lina Llubera (Viquipèdia)
• Serguei Prokófiev (Viquipèdia)
• Claudio Arrau (Viquipèdia)
• Josep Arrau i Barba(Viquipèdia)
• Carmen Amaya (Viquipèdia)
• ‘Imprescindibles’ (TVE) dedicat a Carmen Amaya
• Web Alicia de Larrocha.
• Victòria dels Àngels (Viquipèdia).
• Antoni Lliteres i Carrió (Viquipèdia).
• Xavier Montsalvatge i Bassols (Viquipèdia).
• Robert Gerhard i Ottenwaelder (Viquipèdia).
• Montserrat Caballé (Viquipèdia)
• Emili Pujol Villarubí (Viquipèdia).
• Montserrat Alavedra Comas (Viquipèdia).
• Josep Ardèvol Gimebernat (Viquipèdia).
• Enrique Garcia Asensio (Viquipèdia).
• Biografia Josep Carreras
• Martha Argerich (Viquipèdia).
• Joaquim Malats i Miarons (Viquipèdia).
• Enric Madriguera Rodón al Carnegie Hall
• Tete Montoliu (Viquipèdia).
• Santi Arisa (Viquipèdia).
• Joan Guinjoan Gispert (Viquipèdia).
• Josep Melcior Gomis Colomer (Viquipèdia).
• José Franch-Ballester (Viquipèdia en anglès).
• ‘Formidable primer concert de la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya al Carnegie Hall de Nova York’ article de Vilaweb
• Orquestra Simfònica de Barcelona a Carnegie Hall.
• Manuel Oltra i Ferrer (Viquipèdia).
• Juli Garreta i Arboix (Viquipèdia).
• Gerard Pastor i López (Viquipèdia).
• Ferran Cullel (Institut Ramon Llull).
• Moisès Beltran i Ventejo (Viquipèdia).
• Le Concert des Nations (Wikipedia)
• Amparo Iturbi Bàguena (Viquipèdia).
• Josep Iturbi Bàguena (Viquipèdia).
• ‘José Menor, al servei de la imaginació’ article del diari Ara.
• José Menor (Viquipèdia).

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran