Antoni de Montserrat, el primer a cartografiar l’Himàlaia

Les primeres notícies sobre els tibetans

Les primeres referències directes a Occident sobre l’Himàlaia i sobre els habitants del regne de Botthant –el Tibet– van ser recollides pel jesuïta català Antoni de Montserrat: “[Els tibetans] mai no es renten les mans, la cara o els peus. No ho fan perquè creuen que és un sacrilegi embrutar un element tan pur i preciós com l’aigua, amb la qual calmen la set”. Aquest religiós, a més, va esbossar el primer mapa de l’Himàlaia de la història de la geografia universal. Les relacions que va establir durant els seus viatges van bastir els futurs punts de connexió entre el món cristià i el budisme tibetà.

Missioner a Goa i conseller de l’emperador mogol de l’Índia

Antoni de Montserrat, nascut a Vic el 1536, va ingressar a la Companyia de Jesús després de conèixer Ignasi de Loiola a Barcelona. El 1574 va ser enviat com a missioner a Goa, a l’Índia portuguesa. Des d’allà va marxar cap a l’interior del subcontinent per presentar-se a l’emperador mogol de l’Índia, Akbar –de sobrenom el Gran–, i descendent del mongol Gengis Khan, que s’estava envoltant de mestres de les diferents religions en el seu afany de cerca de la veritat absoluta. En els debats religiosos a la cort es podia exercir la llibertat d’opinió sense límits, un escenari que hagués estat impossible a l’Europa de la Inquisició. Malgrat no aconseguir la conversió al cristianisme de l’eclèctic emperador sunnita aquest el va nomenar conseller personal i preceptor del seu segon fill.  

El primer mapa de l’Himàlaia de la història de la geografia universal

Arran d’una revolta als territoris de l’Afganistan va haver d’acompanyar l’emperador en la campanya militar per sufocar-la. El jesuïta va recollir amb detall el seu pas pel Caixmir, l’Afganistan, el Tibet i l’Himàlaia en la seva obra Mongolicae legationis commentarius, a la qual anava annexat un mapa en miniatura que incloïa una àrea força extensa del subcontinent Indi. En el mapa es pot apreciar l’Himàlaia en la seva primera representació cartogràfica de la geografia universal. També s’hi assenyalen les serralades de Karakoram i Hindu Kush. Va ser elaborat el 1591 (l’any 1600 hi va afegir comentaris) amb una gran precisió –incorpora una taula de longituds i latituds de més de 180 indrets diferents, des del sud de l’Índia fins a l’Afganistan– i va servir a la primera expedició de missioners europeus que es va establir al Tibet uns anys després. El manuscrit on estava inclòs el mapa –i, amb ell, la figura d’Antoni de Montserrat– va romandre absolutament oblidat durant tres-cents anys fins al seu descobriment el 1906 a la biblioteca de la catedral de Saint Paul a Calcuta. El mapa no va ser superat fins ben entrat el segle XIX, amb els treballs geogràfics britànics.

Darrera missió i captiveri al Iemen

Quan es dirigia com a ambaixador de Felip II de Castella i I de Portugal al regne cristià d’Etiòpia, amenaçat per l’expansió turca, va ser capturat a Oman i, després d’un angoixant recorregut per Hadhramaut (seria el primer europeu a trepitjar aquestes remotes terres desèrtiques), va acabar empresonat al Iemen. El final del seu llarg periple el va passar a galeres, moment en què es va pagar un rescat per retornar-lo a Goa. La seva salut no va poder-se recuperar del penós captiveri i va morir a l’illa de Salsete (on s’assenta l’actual Bombai) l’any 1600. El seu únic company de viatge en aquest darrer periple, el jesuïta castellà Pedro Páez, aconseguiria posar els peus a Etiòpia temps després, on seria el primer europeu –150 anys abans que el geògraf britànic James Bruce ho aconseguís al Nil Blanc– en arribar a les fonts del braç principal del riu Nil: el Nil Blau .

Imatge mapa: Cedida per Pagès editors. Publicat a: De Montserrat, Antoni (edició i traducció de Josep Lluís Alay). Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d’un jesuïta català del segle XVI a l’Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia.

Imatge Antoni de Montserrat: OscarRGomez-Osy (Creative Commons).

Imatge façana mausoleu d’Akbar el Gran a Agra: Ekabhishek (Creative Commons).

Imatge Antoni de Montserrat en debat religiós a la cort d’Akbar: domini públic.

Saber-ne més*:

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.