Catalans en l’alliberament de París durant la segona Guerra Mundial

hotel de ville parishotel de ville paris

El 25 d’agost de l’any 1944 els aliats alliberen París de l’ocupació nazi. La nit abans, a les 8 del vespre del 24 d’agost, una columna d’uns 150 soldats de la novena companyia de la Segona Divisió Leclerc, integrada principalment per republicans espanyols i catalans, ja havien arribat a l’Hotel de Ville de la capital francesa.

‘La Nueve’ era una companyia de reconeixement de la segona divisió blindada del general Leclerc. Alguns dels blindats de la companyia lluïen la bandera republicana espanyola i duien noms com Madrid, Guadalajara, Gernica o Ebre, ja que es tractava d’una companyia formada, majoritàriament, per espanyols i catalans republicans a l’exili, que s’havien allistat per a defensar França de la invasió nazi, davant l’amenaça de ser retornats a Espanya.

En esclatar la guerra entre França i Alemanya el 1940, molts exiliats republicans, com és el cas del terrassenc Lluís Royo, darrer supervivent català de la Divisió Leclerc, es trobaven en camps de refugiats a França. Sota la pressió de ser retornats, molts foren concentrats a Adge, on es reclutava a homes que havien estat al front durant a guerra civil espanyola per tal d’allistar-los a la legió francesa. Des d’allà, en molts casos, eren enviats al nord d’Àfrica, on combateren en el Cos Franc d’Àfrica i, posteriorment, a Gran Bretanya, on foren entrenats abans de desembarcar a la costa de Normandia, el juliol de 1944, dos mesos després del dia D.

Adscrits a la Divisió Leclerc hi hauria Royo; el sargent Fàbregas, àlies Ramon Estartit; Antonio Van Baumberghen Clarassó, nascut a Reus; Constant Pujol, que moriria en una emboscada, el 16 d’agost, així com els velencians Amado Granell i Federico Moreno, entre molts d’altres.

L’ocupació va ser possible, en bona part, per la insurrecció interior de la resistència. Els grups partisans, entre els quals també hi havia gran presència d’exiliats republicans catalans i espanyols, havien intensificat molt els darrers mesos la pressió organitzant vagues i contra les tropes ocupants alemanyes amb assalts a patrulles o a llocs estratègics com aeroports o presons.

L’alliberament de la ciutat no va ser efectiu fins l’endemà a la tarda, ja que hi van haver diversos enfrontaments amb la resistència alemanya. La capitulació oficial la firmà el dia 25 el general Dietich Von Choltitz.

La guerra no havia finalitzat i la novena va seguir cap a Estrasburg, Munich i Berchtesgaden, on participà en la presa del niu de l’Àguila, refugi de Hitler als Alps bavaresos. La rendició alemanya arribaria el 8 de maig de 1945.

El reconeixement del paper d’exiliats republicans de la Guerra Civil espanyola a l’alliberament de París, i concretament dels membres de ‘la Nueve’, no va arribar per part de les autoritats franceses fins el 2010 en què va concedir la Legió d’Honor a tres membres supervivents d’aquesta, entre ells, Lluís Royo. No ha estat fins l’any 2012 que la bandera de la República espanyola oneja a París en els actes per a commemorar l’alliberament de la ciutat.

Fotografia: Cristian Muñoz Barrientos.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran