Annapurna Est, vuit mil verge català

L’era dels descobriments catalans comença el 1346 amb el viatge del mallorquí Jaume Ferrer al Riu de l’Or (cercant una ruta marítima cap al Senegal) i no s’aturarà fins a temps presents. Tanmateix la fita més espectacular s’assolirà el 1974 quan una expedició catalana trepitjarà terreny desconegut per als éssers humans en la serralada més alta del món: el cim de l’Annapurna Est (8.026 metres).

Primer mapa de l’Himàlaia de la història de la geografia universal. Imatge cedida per Pagès editors.

El primer mapa de l’Himàlaia de la història de la geografia universal

La història dels catalans al sostre del món comença força segles abans. El jesuïta català Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Goa, 1600) va esbossar el primer mapa de l’Himàlaia de la història de la geografia universal el 1591. El mapa, que incloïa una àrea força extensa amb precisió, el va elaborar amb les dades recollides mentre acompanyava Akbar el Gran, l’emperador més important de la dinastia mogol a l’Índia, en les seves campanyes militars per l’Himàlaia, el Tibet, l’Afganistan i Caixmir. El manuscrit on estava inclòs el mapa, però, va romandre absolutament oblidat durant tres segles fins al seu descobriment el 1906 a la biblioteca de la catedral de Saint Paul a Calcuta.

Expedicions catalanes cap a indrets sense cartografiar

Durant el segle XX, amb l’alpinisme consolidat en el nostre país, nombroses expedicions catalanes trepitgen indrets sense cartografiar a les serralades més altes del planeta, com els Andes o l’Hindu Kush, i a les regions polars (Grenlàndia i l’Antàrtida). És, però, a l’Himàlaia on l’alpinisme català escriu una gloriosa pàgina de la història entrant a formar part de l’elit mundial.

L’arribada dels catalans a l’Olimp de l’himalaisme es començaria a gestar quan l’alpinista francès Lionel Terray, membre de l’expedició que el 1950 va coronar per primera vegada un cim de més de vuit mil metres, l’Annapurna (8.091 metres), va alertar en el seu moment al seu col·lega català Josep Manuel Anglada sobre l’existència d’un cim de més de vuit mil metres verge en el massís de l’Annapurna, l’Annapurna Est. El cim estava completament separat de la cota principal i com que no figurava en el llistat dels 14 vuit mils oficials (els cims principals) no va cridar l’atenció de ningú. L’Annapurna Est romandria oblidat durant vint-i -quatre anys fins que una expedició catalana es va proposar de conquerir-lo.

Massís dels Annapurna. Wikimedia Commons. Autor: Leridant.

L’Annapurna Est, vuit mil verge català

L’expedició va ser organitzada amb el suport de molta gent de Catalunya, particulars i institucions. Amb el dictador Franco encara viu la paraula Catalunya no va poder figurar enlloc a la “Spanish Annapurna Expedition 1974”.

Expedició catalana a l’Annapurna Est. Imatge cortesia de Josep Manuel Anglada.

Després d’una feixuga aproximació a l’aleshores remot camp base i d’una lenta i complicada progressió en alçada no exempta de serioses dificultats, la cordada catalana formada per Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civís va assolir el cim el 29 d’abril de 1974. En absència de comunicacions via satèl·lit la notícia es va enviar a peu a través d’un portador fins a Pokhara per la qual cosa no va arribar a Barcelona fins al 7 de maig, publicant-se a La Vanguardia l’endemà.

La història no ha acabat

El 1984 una cordada catalana formada per Nil Bohigas i Enric Lucas, obriria un nou itinerari a la cara sud de l’Annapurna Central (8.051 metres). Aquesta via, coneguda com la via dels Catalans, és considerada com una de les realitzacions més meritòries del muntanyisme contemporani.

Tanmateix les proeses catalanes a la serralada més alta del planeta no acabaran pas aquí. El 2017 el recordman Kilian Jornet protagonitza l’ascensió més ràpida a l’Everest, en tan sols 26 hores. El mateix any Ferran Latorre corona també l’Everest, el cim que li mancava per poder entrar en el reduït club d’éssers humans que han ascendit els 14 cims principals de més de vuit mil metres del planeta. Poc mesos després Òscar Cadiach, membre de la primera expedició catalana que va conquerir l’Everest (1985), és el segon català que entra en el mateix club, però ho fa en l’encara més selecte grup dels que no han emprat l’ajuda d’oxigen artificial.

Saber-ne més*:

Pons, Jordi. Annapurna Est. Un vuit mil verge. Tushita edicions, 2016.

Vergès, Elisabeth. Anglada. Desnivel ediciones, 2002.

Civís, Emili. Roques, glaceres i cims. Tushita edicions, 2018.

Crónica de la Expedición Española al Annapurna. La Vanguardia, 25/05/74.

Nil Bohigas i Martorell. Enciclopèdia.cat.

Ferran Latorre fa el cim de l’Everest i es converteix en el primer català que conquereix els catorze vuit mil. Redacció. Vilaweb, 27/05/17.

Kilian Jornet bate el récord de velocidad y sube el Everest en solo 26 horas. Javier Flores. National Geographic España, 22/05/17.

Joan i Matas, Francesc. Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig. Trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional. Cossetània, 2017.

De Déu, Joan. El Gran Llibre dels exploradors catalans. Editorial Comanegra. Barcelona, 2021.

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.