De Loma de los catalanes a Plaza de la Revolución
Loma de Montserrat o Loma de los catalanes
L’actual Plaza de la Revolución de l’Havana va ser coneguda, prèviament al creixement urbanístic de la ciutat, per la Loma de los catalanes o Loma de Montserrat, ja que durant 30 anys en aquell espai s’hi va ubicar una ermita dedicada a la Mare de Déu.
L’ermita va ser construïda per la comunitat catalana establerta a la capital cubana a iniciativa del clergue Pere Muntades i l’empresari Josep Gener Batet, els quals hi començaren a treballar el 1884, aconseguint una reial ordre que aprovà i autoritzà el projecte constant com a patrocinadors Maria Cristina i el seu fill, Alfons XIII. Impulsada desde la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Cataluña, aportacions particulars, de banda i banda de l’oceà, van fer possible que el 1888 s’iniciés la construcció de l’ermita a l’indret que fins aleshores havia estat la Loma del Tadino. La seva construcció es va allargar per diversos factors, entre d’altres la guerra hispano-cubana, i no va finalitzar fins el 24 de juliol de 1921.
El projecte de l’ermita va tenir tanta repercussió que fins i tot es va construir un baixador pel ferrocarril per a poder-s’hi desplaçar des del centre de la ciutat. El nom de l’estació va ser Monistrol.
No obstant això, amb el creixement de la ciutat durant la primera meitat del segle XX, diversos plans urbanístics preveien aquell punt com a nou centre funcional de la ciutat amb una gran plaça cívica. El 1949 la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Cataluña havia venut els terrenys que encerclaven l’ermita per a la construcció de la Bibilioteca Nacional José Martí. Finalment, el 1951 els terrenys van ser expropiats i l’ermita va ser derruïda.
El 1953 s’iniciaren les obres de l’actual memorial a l’heroi nacional José Martí, filòsof i polític cubà de pare valencià, a la que aleshores rebia el nom de Plaza Cívica. La plaça, que és un espai on es festegen els grans esdeveniments del país, està envoltada d’edificis públics des de la Biblioteca Nacional, el Teatre Nacional o edificis ministerials, a les façanes dels quals hi ha representades imatges de les icones de la revolució, com és el Che Guevara i Camilo Cienfuegos.
Les arrels valencianes de José Martí
El monument de la Plaza Revolución recorda al qui es coneix com ‘apostol de la independència de Cuba’, el filòsof, poeta i polític José Martí Pérez. Nascut a l’Havana el 1853, el seu pare, Marià Martí Navarro, era originari de València i la seva mare, Leonor Pérez Cabrera, de Santa Cruz de Tenerife. El qui fou la figura més destacada del moviment revolucionari cubà i qui conduria l’illa a la seva descolonització de la colònia espanyola, va viure un temps a la ciutat natal del seu pare. Martí va ser el fundador del Partido Revolucionario Cubano i organitzador de la Guerra d’Independència de Cuba o Guerra del 95. Martí morí en el transcurs d’aquest conflicte. La seva mort es produí en combat el 19 de maig de 1895 a la provincia de Oriente. A part dels nombrosos monuments de Martí a l’illa, també en té en altres països com Mèxic, Itàlia o Espanya.De la ‘loma’ a Rancho Boyeros
La primera ermita va acollir nombrosos actes religiosos de la comunitat catalana a l’Havana. En una de les imatges de l’Arxiu Nacional de Catalunya es pot veure la façana de primera ermita dels catalans a l’Havana el 1929, en el moment d’una celebració, i en què només hi ha la senyera i la bandera cubana. Durant la celebració, segons la descripció de la fotografia, un grup de joves del Centre Català, encapçalats per Rafael Albertí Molla, havien retirat la bandera espanyola.
De l’ermita original, la Societat Catalana de Beneficència va poder recuperar l’altar, la imatge de la marededéu, alguns marbres i vitralls. Alguns d’aquests elements formen part de l’actual ermita dedicada a Montserrat, si bé aquesta és, arquitectònicament, molt diferent de la primera i està inspirada en l’estil mediterrani de l’església de S’Agaró. Apunts relacionats: Fotografies: Roger Noguer Soy Saber-ne més*: * Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.Ermita dels catalans dedicada a la Mare de Déu de Montserrat a l’Havana
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran