Pau Casals, català universal

Pau Casals és probablement el català més universal (vegeu la seva petjada al mapa). Considerat un dels millors músics del segle XX, revolucionà la tècnica del violoncel i mostrà una gran capacitat expressiva en la interpretació. A la seva trajectòria artística també destacà com a compositor i director d’orquestra. Fou, a més, qui renovà la visió global de l’obra de Bach a partir del redescobriment que va fer de les ‘Suites per a violoncel’ del compositor. Però la figura del Mestre Casals també destacà per ser un ferm defensor dels seus ideals: la igualtat i la llibertat, fins al punt de posar aquesta lluita per davant de la seva carrera artística.

Els inicis de Pau Casals

Va néixer al Vendrell el 1876, fill de Carles Casals, organista de la parròquia, i de Pilar Defilló, ‘la noia de Puerto Rico’. Pilar havia nascut a Puerto Rico, filla d’una parella catalana que havia emigrat a Amèrica a mitjans de segle XIX. De ben jove Pau ja destacà pel seu talent musical i viatjà a Madrid amb una carta de recomanació d’Isaac Albéniz per al secretari de la reina regent, Maria Cristina, qui li donarà suport per continuar els seus estudis musicals.

De Madrid passarà a Brussel·les, després a París, per retornar a Barcelona, on fou professor de música de l’Escola Municipal de Música i esdevingué primer violoncel·lista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Reconeixement internacional del violoncel·lista del Vendrell

El gran reconeixement internacional li arribà als vint-i-dos anys, a París, on tocà amb la prestigiosa orquestra de Charles Lamoreux. A partir d’aleshores comença una carrera plena d’actuacions a tot el món. Després d’un concert al Crystal Palace de Londres arribà a ser sol·licitat per interpretar per la reina Victòria. També tocaria a Amsterdam, amb motiu de la coronació de la reina Guillermina dels Països Baixos, o a la Casa Blanca on fou convidat en tres ocasions. Finalment hi tocà en dues, la primera davant el president Theodore Roosevelt, el 1904, i la segona el 1961 per John Kennedy. Es negà a tocar-hi quan fou convidat per Johnson per la seva oposició a la guerra del Vietnam.

Però a Casals li tocà viure temps convulsos. El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial. Es trasllada a viure a Nova York, on comença a gravar per la ‘Columbia Gramophone Company’ i reforça la seva fama a Amèrica del Nord.

En finalitzar el conflicte, retorna a Catalunya, però sense deixar d’actuar per tot el planeta, com a Mèxic, on ho fa acompanyat per Josep Rocabruna, compositor català establert al país a principis de segle; a Nova York, on debuta com a director a l’emblemàtic Carnegie Hall; o a Viena, on fa una sèrie de concerts amb motiu del centenari de Beethoven.

El compromís amb la igualtat i la llibertat

El 1920 funa a Catalunya l’Orquestra Pau Casals, que enguany se celebra el seu centenari. Més tard, l’Associació Obrera de Concerts, que té per objectiu apropar la música al món obrer amb un accés a la cultura a preus populars.

El seu compromís social a favor de la igualtat i la llibertat es demostra també quan als anys trenta, Pau Casals es nega a actuar a Itàlia o Alemanya, on havien sorgit els moviments feixista i nazi. Poc després esclata la Guerra Civil espanyola. 

L’octubre de 1938 actua a Barcelona per darrera vegada a la seva via en un concert on acaba enviant el missatge al món: ‘No deixin que la República Espanyola sigui esclafada, si permeten que Hitler guanyi la guerra a Espanya, vostès seran les pròximes víctimes de la seva demència. La guerra s’escamparà per tota Europa, per tot el món! Ajudin al nostre poble!’

L’exili i el silenci del Mestre

Casals s’exilià a Prada de Conflent des d’on oferí tot el seu suport als refugiats republicans confinats en els camps malgrat les dificultats en un context de nou conflicte bèl·lic, aquest cop la Segona Guerra Mundial. Finalitzat el conflicte, i decepcionat de veure que els països aliats no alliberen el seu país del franquisme, decideix no tocar en aquells països on els seus governs no s’han oposat a la dictadura de Franco. Comença aleshores un llarg silenci del Mestre. No serà fins al 1950, amb motiu de l’organització d’un reconeixement a Bach, que accedeix a tocar de nou al que serà el I Festival de Prada de Conflent.

El 1955 decideix establir-se a Puerto Rico, el país que havia vist néixer la seva mare i es casa amb Marta Monáñez, una jove porto-riquenya que havia estat alumna seva.

Interpretar de nou per la defensa de la pau

Amb motiu del 10è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, el 1958 és convidat a actuar a la seu de l’ONU a Nova York, on toca la seva adaptació de ‘El cant dels Ocells’ i fa un discurs per la pau en contra de la cursa armamentística.

Hi tocarà en dues ocasions més, al mateix auditori, el 1963 i el 24 d’octubre de 1971, data en què s’estrena oficialment l’Himne de les Nacions Unides. La seva composició, amb lletra de Wystan Hugh Auden, se li havia encarregat a Casals.

En aquella ocasió hi interpreta també ‘El cant dels Ocells’, rep la Medalla de la  Pau i hi fa el seu discurs més recordat:

‘És el més gran honor que he tingut mai. El que vostè acaba de dir sobre la pau, jo ho he pensat tota la vida, inspirat per la meva mare, que era una dona meravellosa, genial. De petit, ella ja em parlava de la pau, perquè jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per això, tot el que les Nacions Unides han fet m’arriba al cor, i sempre he estat pendent del que fan. Ara, permeti’m dir una cosa: Jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. I els diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra. A Catalunya hi va haver les primeres Nacions Unides: totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van reunir a una ciutat francesa, en aquells temps, Catalunya, per parlar de la pau. Al segle XI. La pau al món i contra, contra i contra les guerres, la inhumanitat de la guerra. Això va ser Catalunya. Estic molt i molt feliç i emocionat de ser aquí avui.’

‘El Pessebre’ un himne per la pau

Pau Casals havia trencat el silenci i s’havia convertit en símbol de la lluita per la pau i la llibertat. La seva obra ‘El Pessebre’, que ell el definia com el seu ‘missatge de pau’, era la seva arma contra la inhumanitat de la guerra i la descrivia amb aquestes paraules: ‘Crec que aquesta obra quedarà no sols per allò que representa per a la Pau, sinó també per la seva qualitat de retorn a la música’.

L’obra l’havia estrenada a Acapulco el 17 de desembre de 1960, com a homenatge a Mèxic, que fou el país que rebé més exiliats republicans i que no reconegué mai el govern de Franco. Concretament al Fuerte San Diego, que havia estat remodelat el 1776 per l’enginyer nascut a Barcelona, Miquel Constançó. ‘El Pessebre’ tenia la lletra del poema de l’amic del compositor, Joan Alavedra, amb el qual havia guanyat els Jocs Florals de Perpinyà de 1943. Col·laborà amb la preparació i estrena de l’obra un altre català exiliat, el músic gironí Narcís Costa i Horts.

L’obra, que era una crida a favor de la pau, es donà a conèixer mundialment a la sessió a l’ONU de 1963 en motiu de la diada de les Nacions Unides. Fou enregistrada el 1974 i interpretada a diversos escenaris del món.

El 22 d’octubre de 1973 Pau Casals mor a Puerto Rico, on residia des de 1955. Les seves despulles foren traslladades al Vendrell el 1979, però l’illa recorda encara la seva figura amb el Festival Casals, que fundà el Mestre el 1956. També la sala Simfònica del Centro de Bellas Artes Luis A. Ferré, seu de l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico- fundada per Casals el 1958- porta el seu nom.

El Mestre no només és recordat a Puerto Rico. Són diversos els llocs del món on el recorden, com mostra el mapa de la petjada de Pau Casals al món, amb monuments, auditoris, conservatoris, escoles, carrers i festivals que porten el seu nom.

Altres apunts relacionats amb Pau Casals:
‘Artistes catalans a l’escenari del Carnegie Hall de Nova York’.
‘Imatges del patrimoni català a la parada de metro Lavalle de Buenos Aires’
El Centre Català de Rosario, ‘Sempre Avant’

Saber-ne més*:
– Pau Casals al món. Fundació Pau Casals.
– Roca, Francesc. ‘Catalans al món. Atles de la presència catalana al món’. Enciclopèdia Catalana, 2009.
– Alavedra, Joan. ‘L’extraordinària vida de Pau Casals’. Taller Ocupacional Santa Teresa de l’Associació de Pares i Protectors de nens subdotats del Vendrell i Comarca. Barcelona, 1989.
– ‘L’OPC, l’instrument de Pau Casals’. Barcelonadigital.
– Biografia Pau Casals. Fundació Pau Casals.
– Pau Casals. BBC Documentary.
– Pau Casals. Recursos. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.
– ‘Pau Casals’ En Guàrdia! Capítol 162.
– ‘Pau Casals’ En Guàrdia! Capítol 503.
– ‘Pau Casals, l’home que va fer sentir el silenci’. Documental emès a Ciència Ficció.
– ‘Pau Casals: música i compromís en la guerra civil espanyola en el periodisme del moment (1936-1939).’ Revista internacional de la Guerra Civil (1936-1939). Número 7, any 2007.
– Carles Santacana. ‘Pau Casals, president republicà’. El País. 2 de juny de 2016.
– Entrevista a Joan Esculies, Pau Casals la Carta secreta de Tarradellas i Prieto. Més 324. Televisió de Catalunya. 27 de setembre de 2016.
Josep Maria Figueres. ‘Homanatge a Pau Casals (1876-1973)’. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2020.
‘Josep Maria Figueres: “Era difícil no estimar Pau Casals. I el president Companys emocionava’. Entrevista d’Antoni Basses a Josep Maria Figueres. Diari Ara, 21 de novembre de 2020.
Conferència – concert ‘Pau Casals i l’Exili‘. Josep Maria Figueres (historiador) i Mariona Camats (violoncel·lista). Departametn de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 2020.

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.