Pioners i descobridors catalans a les costes del Canadà i Alaska

Els virreis de Nova Espanya mouen fitxa al Pacífic Nord

Els constants moviments russos i anglesos per la costa nord-americana del Pacífic durant el segle XVIII van activar les alertes a la cort de Madrid. La reivindicació de sobirania espanyola sobre aquelles terres venia de lluny: es remuntava a una butlla papal de 1493 i als drets continguts en el Tractat de Tordesillas de 1494. Aquesta situació va empènyer els virreis de Nova Espanya a impulsar el segle XVIII tot un seguit d’expedicions per les actuals costes del Canadà i Alaska en les que destacarien militars i pilots catalans i mallorquins com Pere d’Alberní, Salvador Fidalgo, i Joan Pérez Hernández (Joan Peris); científics com Felip Bauzà; i tropes de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya.

Joan Pérez Hernández (Joan Peris), el primer europeu a les costes canadenques del Pacífic

El mallorquí Joan Pérez Hernández (nat Joan Peris), per exemple, va encapçalar l’expedició que el va convertir el 1774 en el primer europeu a navegar per les costes de l’actual Colúmbia Britànica (Canadà) aixecant-ne la cartografia. Les seves tasques de reconeixement el van dur fins a la punta nord de les illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii) on va fer mitja volta tot prenent possessió per a la corona espanyola de totes les terres albirades des d’aquell punt. L’objectiu de l’expedició –envoltada de secretisme– s’havia aconseguit: no hi havia rastre ni de russos ni d’anglesos en tota la costa del Pacífic Nord, des de Califòrnia fins a les illes meridionals d’Alaska, per la qual cosa es donava el tret de sortida al desplegament de tropes al territori.

Amb Joan Pérez/Peris viatjava el també mallorquí fra Joan Crespí, que va fer la crònica del trajecte. Anys abans el religiós havia estat el cronista oficial de l’expedició del català Gaspar de Portolà a Califòrnia (1769-70). En l’actualitat una muntanya de l’illa de Vancouver s’identifica amb el seu cognom (Crespi Mount).

Pere d’Alberní i els voluntaris catalans, pioners al Canadà

A la recent empresa de colonització de Califòrnia, que havia estat catalana en tots els aspectes, hi havia participat activament la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, la primera unitat militar catalana després de la desfeta de 1714.

Els seus disciplinats efectius, reclutats per Pere Fages a les comarques pirinenques i centrals del país, aviat es farien a la mar per donar suport militar a les expedicions d’exploració cap al nord. D’aquesta manera el 1789 arriba a Nootka Sound (illa de Vancouver) un destacament de la Companyia de Voluntaris de Catalunya comandat pel tortosí Pere d’Alberní. La seva missió consistia a refer l’efímer fortí espanyol que s’havia hagut d’abandonar feia poc temps després d’un incident amb vaixells britànics (Crisi de Nootka). Aquest aïllat enclavament –batejat com a fort de Sant Miquel– esdevindria la posició espanyola més septentrional d’Amèrica i donaria protecció al primer assentament europeu estable en la costa oest de l’actual Canadà.

En aquest indret encara es recorda el llegat d’un fill de Montblanc, fra Magí Català, el capellà de la fragata que feia la ruta de la badia de Nootka. A l’església catòlica de Yuquot, a poca distància del far de Nootka (dins l’àrea on es trobava el fort de Sant Miquel), un dels vitralls donats pel govern espanyol el 1957 recorda el religiós: “El padre Magí Catalá predicando a los indígenas. Nootka”. La toponímia de la costa atlàntica canadenca també l’homenatja amb una Catala Island i un Catala Passage.

Tanmateix el català que ha rebut més reconeixement al Canadà per la seva crucial contribució com a pioner ha estat Pere d’Alberní. Un capità britànic va batejar el 1861 un paratge de l’illa de Vancouver amb el nom de Port Alberni i des d’aleshores la toponímia l’ha recordat en nombrosos racons de la Colúmbia Britànica. Port Alberni és actualment una localitat de referència mundial en la pesca del salmó i un punt estratègic per endinsar-se en els racons més salvatges de l’illa de Vancouver a través de la vall d’Alberni.

Salvador Fidalgo pren possessió d’Alaska

Un cop Pere d’Alberní va completar la tasca de fortificació a Nootka Sound, l’urgellenc Salvador Fidalgo va salpar del fort de Sant Miquel el 1790 amb un contingent de voluntaris catalans. La seva missió era la d’explorar Alaska, fet que va completar navegant fins a l’illa Kodiak, on s’ubicava el principal i precari assentament comercial rus, tot prenent possessió de les terres on atracava en nom de la corona espanyola. Seguidament Fidalgo va rebre instruccions per instal·lar una posició militar a l’entrada de l’estret Juan de Fuca. El fort, bastit el 1792 amb l’ajuda dels voluntaris catalans i batejat com a Núñez Gaona, esdevindria el primer assentament europeu a l’actual estat de Washington (EUA). Malgrat que l’establiment va ser molt breu i no en resten vestigis l’any 2008 es va erigir un monument commemoratiu a l’indret.

El 1794 el navegant George Vancouver va reconèixer els mèrits del català batejant una badia d’Alaska amb el nom de Port Fidalgo. Una illa de l’estret Juan de Fuca, explorada per Fidalgo, també porta el seu nom.

Poc conegut és el fet que les actuals poblacions de Valdez i Cordova, a Alaska, estan ubicades en indrets batejats per Fidalgo en homenatge al Ministre de Marina i el capità general de l’Armada respectivament. El 1989 l’accident del petrolier Exxon Valdez en els accessos a la badia que porta a aquesta localitat suposaria la pitjor catàstrofe ecològica de la història d’Alaska i catapultaria aquest remot indret batejat per un català a les portades dels mitjans de comunicació de tot el món.

Francesc Galí havia predit l’existència de l’estret de Bering

Molts anys abans, concretament el 1584, el català Francesc Galí s’havia apropat a les aigües d’Alaska. Mitjançant l’observació dels corrents marins durant els seus viatges entre Acapulco (Mèxic), les Filipines i la Xina va concloure que l’Àsia i Amèrica no estaven unides, predint l’existència d’un pas que separa els dos continents i que posteriorment es coneixeria com a estret de Bering.

Les convencions de Nootka i el final de les exploracions espanyoles

Les terres defensades pel fort de Sant Miquel passarien definitivament a mans britàniques després de les Convencions de Nootka (1795), que van evitar un enfrontament bèl·lic per aquestes estratègiques costes. La disciplina i lleialtat dels membres de la Companyia de Voluntaris de Catalunya queda ben palesa en els diaris de les expedicions que van recalar en el fort durant el breu període d’ocupació espanyola, com la de Malaspina-Bauzà i la de Caamaño.

El científic mallorquí Felip Bauzà, que va dirigir juntament amb l’italià Alessandro Malaspina l’expedició al Pacífic (1789-1794), venia navegant des d’Alaska, on hi havia batejat un accident geogràfic amb el nom de la badia de la seva ciutat natal (l’actual Palma Bay) i un cap en honor al valèncià Joan Baptista Muñoz i Ferrandis, historiador i “cosmógrafo mayor de Indias” a qui es deu la posada en marxa del Archivo General de Indias a Sevilla. El grup va aprofitar l’estada a Nootka per fer-hi experiments i observacions. El valencià Tomàs de Súria, dibuixant de l’expedició, va fer-hi magnífics retrats dels indígenes i als voluntaris catalans els va caracteritzar amb la inconfusible barretina. Aquesta empresa, filla de la Il·lustració, era finançada per l’armada del regne d’Espanya i assessorada per l’Acadèmia de Ciències de París, la Royal Society de Londres i el Real Observatorio de la Armada, que havia estat creat pel valencià Jordi Joan i Santacília. Finalment amb el nom de Bauzà es coneix actualment una illa i una cala a l’illa de Vancouver.

La darrera gran expedició espanyola per les costes del Pacífic canadenc, comandada pel madrileny Jacinto Caamaño, va batejar el 1792 una illa situada davant de les illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii) com a illa de Compañía en honor als soldats de Companyia de Voluntaris de Catalunya que l’acompanyaven. Els britànics acabarien modificant la pronunciació del topònim, que amb el temps passaria a anomenar-se Campania Island.

Fotografies:

Dòlar de plata canadenc commemoratiu del 225è aniversari de l’expedició de Joan Pérez/Peris. Col·lecció particular.

Isla de Nutka. Baile en la playa. Tomàs de Súria. La Expedición Malaspina (1789-1794). Biblioteca Virtual de Defensa. Ministerio de Defensa de España.

Port Alberni (Colúmbia Britànica). Estació del tren històric de l’Alberni Pacific Railway. Wikimedia Commons.

Postal de Valdez (Alaska). Ca. 1907. Wikimedia Commons.

Imatge Portada: El capità John Meares arribant a Nootka el 1788. Wikimedia Commons.

Saber-ne més*:

Miró, Angelina. Catalans a la costa oest del Canadà: Els catalans a la Colúmbia Britànica al s.XVIII. Casal Català de Vancouver. 

Roca i Rosell, Francesc; et al. Catalans al món. Atles de la presència catalana al món. Enciclopèdia Catalana, 2009.

Sánchez, Antonio. Spanish Exploration: Juan Perez Expedition of 1774 – First European Discovery and Exploration of Washington State Coast and Nueva Galicia (the Pacific Northwest). HistoryLink.org Essay 5677.

Catalans a la conquesta d’Alaska. Interactiu Sàpiens.

De Montserrat, David. El paradís dels salmons amb accent català. LA MIRA. 7/12/18.

Roca i Rosell, Francesc. Catalans al Pacífic. L’Econòmic. 12/10/13.

El olvidado pasado español de Alaska. Ricardo Coarasa. La Razón. 16/03/15.

Friendly Cove (Yuquot). West Side of Vancouver Island. Slow boat.

Expediciones de España en el Pacífico Noroeste. Wikipedia.

Banel, Feliks. All over the map. Neah Bay’s history between Makah, Spanish, and British. MyNorthwest. 12/04/19.

Dirks, Brian. A memorial and a blessing. Washington State Magazine. Fall 2008.

Solé i Sabaté, Josep Maria; Puigventós López, Eduard. Els catalans a les guerres del món. Ara Llibres. Barcelona, 2014.

Diccionari d’economistes catalans. Societat Catalana d’Economia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2020.

Quan els EUA van comprar Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars. Martí Crespo. Vilaweb, 30/3/17.

Joan Baptista Muñoz i Ferrandis. Real Academia de la Historia.

Crespo-Francés, José Antonio. Españoles olvidados del Pacífico: una empresa imperial española. Actas editorial, 2016.

Orth, Donald. Dictionary of Alaska place names. Geological survey professional paper, 567. United States Government Printing Office. Washington, 1967.

Palma Bay. Alaska Guide.

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.