Escultures d’artistes catalans a Buenos Aires
Passejant pels carrers de Buenos Aires trobarem força monuments que han realitzat escultors catalans, com per exemple un dels més importants de la ciutat, “Monumento a la Carta Magna y a las cuatro regiones argentinas”, obra d’Agustí Querol (ubicat al barri de Palermo). Ens trobem també l’impecable monument a Mariano Moreno, de Miquel Blay i Fàbregas, a la Plaza Congreso (al barri de Monserrate).
El primer va ser el regal d’Espanya a l’Argentina per la commemoració del Centenario de la Revolución i el segon, que també es va fer durant el Centenario, commemorava els homes que havien format part de la Primera Junta.
Altres obres de Blay i Querol a Buenos Aires i Argentina
El mateix Blay és l’autor de l’obra “Los Primeros Fríos”, que trobem al Jardín Botánico de la capital argentina. L’escultura “Cançó Popular Catalana”, que decora la façana del Palau de la Música de Barcelona, també porta la seva signatura.
L’obra representa un ancià assegut amb les mans entrellaçades amb una nena que reposa el rostre sobre el seu pit. L’obra, d’estil modernista, va obtenir medalla d’honor a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1894.
Al mateix Jardín Botanico Carlos Thays encara s’hi pot trobar una altra obra catalana. Es tracta de ‘Sagunto’ d’Agustí Querol, un grup escultòric realitzat amb marbre de Carrara i que simbolitza el Setge de Sagunt el 218 a. C.
Agustí Querol i Subirats, nascut a Tortosa el 1863, estudià a la Llotja de Barcelona. Obtingué una pensió per estudiar a Roma. Establert a Madrid, va obtenir nombrosos reconeixements a tot el món. Diverses ciutats tenen monuments seus com ara Ciutat de Mèxic, Guayaquil, l’Havana, Lima, Madrid, Manila, etc.
A Argentina, a part de Buenos Aires on també té obra al Club Español, té el ‘Monumento a Urquiza’ a Paraná, obra que finalitzaria el valencià Marià Benlliure i Gil.
Miquel Blay i Fàbregas, nascut a Olot el 1866, treballà al taller d’escultura religiosa dels germans Vayreda. Estudià a París i Roma fins al 1893. El 1894 s’establí a París i després a Madrid, on té monuments com el dedicat a Federico Rubio.
A Buenos Aires també té el gran relleu ‘La intelectualidad y el trabajo’ al Club Español i el monument als fundadors de la Facultat de Medicina, entre els quals es troba Cosme Marià Argerich, fill de metge català. A Argentina té obres a les poblacions de Santiago de Estero, amb l’escultura de San Francisco Solano; i a Tandil, amb l’escultura dedicada a l’empresari Ramon de Santamaria davant l’hospital que porta el seu nom.
Escultures de Benlliure i Llimona a Buenos Aires
Marià Benlliure i Gil, nascut a València el 1862, fou un artista precoç que als tretze anys ja va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts. Residí a París i a Roma on decidí dedicar-se de forma exclusiva a l’escultura. Establert a Madrid, va realitzar nombrosos bustos i monuments que es troben en espais públics com ara a Bilbao, Lima, Madrid, Màlaga, Panamà, etc. A Argentina, Benlliure finalitzà el monument a Urquizia, iniciat per Querol, a Paraná. A Buenos Aires també hi ha la seva obra ‘La bailaora’ al Club Español, ‘Velazquez’ al pati del Museo de la Cárcova o el monument a Bernardo Irigoyen a la plaça Rodríguez Peña, al barri de Recoleta.
En un altre barri de la capital argentina, Caballito, també s’hi pot veure obra de Josep Llimona. Es tracta de la ‘Fuente de la Doncella’, ubicada al Parque de Rivadavia. També és coneguda com la ‘Fuente de los catalanes’, ja que es tracta d’una donació de la comunitat catalana a la ciutat de Buenos Aires l’any 1931. Josep Llimona i Bruguera, nascut a Barcelona el 1864, fou un dels principals representants de l’escultura modernista a Catalunya.
L’extensa obra de Torquat Tasso a Argentina
Però l’escultor català de qui probablement es pot trobar més obra a Buenos Aires i Argentina és Torquat Tasso i Nadal. Nascut a Barcelona el 1855, estudià a l’Academia de Belles Arts de Barcelona i a la Llotja. Amplià els seus estudis a Madrid i Roma. El 1880 anà a Montevideo i més tard a Buenos Aires, on fou professor d’escultura a la universitat (1901-1934). Morí a Buenos Aires el 1935.
Entre les seves obres a Buenos Aires hi ha el monument a Esteban Echevarria a la Plaza San Martín al barri de Retiro; el monument a Juan José Paso a la plaça que porta el seu nom al barri Colegiales; el monument a Huergo a la Facultat d’Enginyeria, al barri de San Telmo; el bust de Juan Amadeo Baldrich al Parque del Centenario; les escultures de la façana del Club Español al barri de Monserrat.
Al país té obra diversa com ara el monument ’20 de febrero’ que commemoraa la Batalla de Salta a la població de Salta; el sepulcre de Justiniano Posse al cementiri de San Jerónimo de Córdoba; ‘Monumento al Sol de Mayo’, més conegut com a Estatua de la Libertad a San Andrés de Giles; ‘Monumento a Carlos Pellegrini’ a Chivilcoy; bust al General Mitre també a Chivilcoy; mausoleu a José María Torres a Paraná o el monument a Emilio V. Bunge a la localitat de Bunge; l’escultura ‘Patricia Argentina’ dedicada a Gregoria Pérez de Denis al parc que porta el seu nom a Paraná.
Altres escultors catalans establerts a Argentina
Igual que Torquat Tasso, altres escultors catalans s’establiren a Argentina a finals de segle XIX i primera meitat del XX, com ara, Josep Cardona i Juan José Cardona Morera, David Vallmitjana i Vallès, Miquel Viladrich Vila i el seu fill, Wilfred Viladrich Morera.
Josep Cardona Furró, nascut a Barcelona el 1878, estudià a l’Escola de Belles Arts de la capital catalana. Continuà la seva formació artística a París. Residí a Argentina entre 1909 i 1918, on va ser professor a l’escola de dibuix i pintura de Mendoza. Realitzà obres a Argentina com el monument al General San Martín a San Martín (ciutat del Gran Buenos Aires), el monument al General Pedernera (Villa Mercedes, San Luis), entre d’altres. Morí a Moià el 1922.
Juan José Cardona Morera, nascut a Barcelona el 1894, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. El 1916 es traslladà a Argentina i residí a Buenos Aires i Mendoza fins a la seva mort, el 1969. Fou professor de modelatge a la Academia de Bellas Artes de Mendoza que s’havia fundat recentment i que seria l’antecedent de l’Acadèmia Provincial de Bellas Artes. Constituïda el 1933, Cardona en fou cofundador, juntament amb altres artistes, entre els quals Fidel Roig Matons (Girona, 1887- Mendoza, 1977). Té obra a Mendoza i a altres punts del país.
A Buenos Aires es poden veure obres seves al cementiri de Recoleta, on hi ha el mausoleu a Marco Avellaneda.
David Vallmitjana i Vallès, nascut a Barcelona el 1903, residí a París. El 1946 es traslladà a Amèrica, primer a Veneçuela i posteriorment a Buenos Aires, on arribà el 1957 i fins a la seva mort, el 1985.
Miquel Viladirch Vila, nascut a Torrelameu (Noguera) el 1887, fou un pintor i escultor autodidacta. S’instal·là a Madrid el 1908, després a París i a partir de 1919 a Buenos Aires, on realitzà obres com ara ‘El coyita y el zorro’, ‘Hachador del Ambato’ i ‘El hombre del pato’. A la ciutat portenya nasqué el seu fill, Wilfred Viladrich Morera. La seva obra ‘Els sis hereus d’Almatret’ forma part de la col·lecció del Museo Nacional de Bellas Artes a Recoleta. Viladrich residí, entre d’altres ciutats, a Montevideo, Fraga, Tetuan, Madrid o Nova York, on encara hi ha una important mostra de la seva obra a la Hispanic Society of America. Marxà el 1939 de Barcelona cap a l’exili i arribà a Argentina el 1940. S’establí primer a Catamarca i després a Buenos Aires, on morí el 1956.
El seu fill, Wifred Viladrich Morera, fou també escultor. Havia nascut a Buenos Aires el 1923. Residí en diferents localitats amb la seva família com Fraga, Tetuan o Madrid. Exiliat amb la seva família a Argentina, el 1942 rebé el premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires. Com a escultor prolífic té un gran nombre d’obres a Argentina, entre les quals el ‘Monument Alas de la Patria’, que es pot veure a Mar del plata i també a Buenos Aires, ‘Liliana Crociati’ al cementiri de Recoleta, ‘Monument a J. M. de Pueyrredón’ a la plaça Grand Bourg al barri de Palermo. També té obres en museus com el Museo Sívori de Buenos Aires.
Al Museo de Bellas Artes també es poden veure obres d’alguns d’aquests artistes com ara el bust ‘Retrato de la señora de Shiaffino’ de Miquel Blay Fàbregas o bé la pintura ‘Els sis hereus d’Almatret’ de Miquel Viladrich Vila. També formen part de la col·lecció obres d’altres artistes com Josep Benlliure i Gil (València 1855-1937), germà de l’escultor Marià Benlliure, Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012), Antoni Casanova i Estorach (Tortosa, 1847- París, 1896); Marià Fortuny i Marsà (Reus, 1838- Roma, 1874); Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866- 1932); Hermenegild Anglada Camarasa (Barcelona, 1871- El port de Pollença, Mallorca, 195); Pompeu Audivert i Mir (l’Estartit, 1900- Buenos Aires, 1977); Joan Batlle Planas (Torroella de Montgrí, 1911- Buenos Aires, 1966); Baldomer Galofre i Giménez (Reus, 1846- Barcelona, 1902) o Josep Maria Casals i Airet (Viladrau, 1901- Barcelona 1986).
Fotografies:
‘Monumento a la Carta Magna y a las cuatro regiones argentinas’ d’Agustí Querol. Viquipèdia (Thialfi).
‘Monumento a Mariano Moreno’ de Miquel Blay. Viquipèdia (Arcibel).
‘Els primers freds’ de Miquel Blay. Viquipèdia (Roberto Fiadone).
‘Monumento a Juan Jose Paso’ de Torquat Tasso Nadal. Viquièdia (Canopus49)
‘Monumento a San Martín’ de Josep Cardona Furró. Viquipèdia (Aleposta).
Mausoleu a Liliana Crociati de Wilfred Viladrich Morera. Viquipèdia (Andrew Shiva).
Tornar a la ruta de la Petjada Catalana a Buenos Aires
Anar a San Telmo: Casal de Catalunya i orfebres Pallarols
Saber-ne més*:
‘Alguns catalans a Argentina: Escultors’. Fuet i Mate.
‘La ruta catalana a Buenos Aires’. Fuet i Mate.
Escultores españoles en las conmemoraciones argentinas. Rodrigo Gutiérrez Viñuales. El reencuentro entre España y Argentina en 1910. Camino al Bicentenario. Buenos Aires, CEDODAL-Junta de Andalucía, 2007, pp. 93-96.
Agustí Querol i Subirats. Enciclopèdia Catalana.
Sagunt. Enciclopèdia Catalana.
‘Sagunto’ web del Jardí Botànic de Buenos Aires.
Miquel Blay i Fàbrega. Enciclopèdia Catalana.
Monument a Mariano Moreno. Historia hoy.
‘Los primeros fríos’ web del Jardí Botànic de Buenos Aires.
‘Els primers freds’. Viquipèdia.
Torquat Tasso Nadal. Viquipèdia.
Torquat Tasso. Timemapper.
Fitxa 487 Miguel Estanisalo Soler. Recoleta cementry.
Torquat Tasso. Arte de Argentina.
Club Español. Portal Buenos Ciudad.
Miquel Blay i Fàbregas. Patrimonio y Arte Urbano.
Agustí Querol i Subirats. Patrimonio y Arte Urbano.
Bernardo de Irigoyen. Patrimonio y Arte Urbano.
Josep Cardona i Furró. Enciclopèdia Catalana.
Josep Cardona i Furró. Viquipèdia.
Juan José Cardona i Morera. Arte de la Argentina.
‘Juan José Cardona, el catalán que dejo huellas en Mendoza’. Carlos Campana. El Ciudadano. 2020.
David Vallmitjana i Vallès. Enciclopèdia Catalana.
David Vallmitjana i Vallès. Arrels. Raíces Catalanas en Venezuela.
Miquel Viladrich i Vila. Viquipèdia.
Miquel Viladrich i Vila. Enciclopèdia Catalana.
Wilfredo Viladrich. Web de l’artista.
Wilfred Viladrich i Morera. Enciclopèdia Catalana.
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran