La petjada de cinc segles de presència catalana a Malta
La irrupció dels vols low cost ha permès a molts catalans passejar-se per un minúscul arxipèlag situat al bell mig de la Mediterrània que atresora vincles molt directes amb Catalunya. Les illes de Malta, Gozzo i Comino, entre les costes de Sicília i Tunísia, han estat sempre una cruïlla de camins de primer ordre des d’època prehistòrica –en donen testimoni impressionants megàlits–. Els seus primers pobladors documentats foren els fenicis, que van deixar pas als cartaginesos, romans, vàndals, ostrogots, bizantins i àrabs.
De l’ocupació normanda a la victòria de Roger de Llúria
El 1090 l’ocupen els normands i passa per diferents mans fins arribar a la dinastia francesa dels Anjou. Els catalans arriben arran de les Vespres Sicilianes, aixecament popular dels sicilians contra els francesos el 1282, que ofereixen la corona al rei Pere II el Gran. A la batalla naval de Malta, el 1283, la flota catalana comandada per l’almirall Roger de Llúria derrota els francesos, tal i com es descriu a les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
Segons Muntaner, Roger de Llúria «entrà dins la ciutat [de Malta] ab tota la gent, e pres homenatge d’ells e de tota la illa; e lleixà-los ben dos-cents hòmens, de catalans, qui els defensassen dels hòmens del castell». Més tard, «anà-se’n a la illa del Goi [Gozzo], e combaté la vila, e hac lo raval tantost. E con lo raval hac haüt, volc combatre la vila; e reteren-se al senyor rei d’Aragó, e per ell a l’almirall. E entrà dins, e rebé sagrament e homenatge d’ells; e lleixà-hi per guarda del castell, qui és ab la vila ensems, cent catalans».
Muntaner també explica en la seva crònica com Roger de Flor, el cap dels almogàvers, esdevé vicealmirall de la flota siciliana i senyor de Malta abans d’emprendre l’expedició a l’Imperi Bizantí.
Durant els següents dos-cents cinquanta anys la Corona d’Aragó hi exerceix un domini polític i militar directe i s’hi traslladen moltes famílies catalanes, principalment de comerciants, cosa que hi propicia l’establiment d’un consolat català el 1345. D’aquest període primigeni encara es conserven edificis civils com la casa de la nissaga dels Desguanech o el palau Falzon, i la muralla nord de Victoria o la primera defensa del que seria el fort de Sant Elm. Els cognoms dels pobladors catalans (Soler, Cardona, Abela, etc) encara són presents entre els quatre-cents mil habitants actuals de l’arxipèlag, destacant-ne el d’un president de la república, George Abela (2009-2014), amb orígens a la nissaga baronial d’Abella (Pallars Jussà), molt activa políticament a l’illa.
Cessió a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem
El 1530 el rei Carles I de Castella i Aragó, davant l’amenaça turca, cedeix en usdefruit l’arxipèlag de Malta a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que havia estat expulsat de l’illa de Rodes pels otomans el 1522, a canvi del pagament simbòlic d’un falcó maltès a l’any. Durant els gairebé tres-cents anys de presència de l’Orde, que passarà a conèixer-se també amb el nom d’Orde de Malta, es construeix la seva inexpugnable capital, la Valletta, i es fortifica fortament l’arxipèlag, que protagonitza episodis èpics davant dels intents d’assalt dels turcs. Durant el Gran Setge de 1565 el virrei de Sicília va aconseguir enviar tropes d’auxili sota el comandament del català Joan de Cardona i de Requesens, capità general de les galeres de Sicília. Els set cents homes desembarcats i la resistència a ultrança dels efectius del fort de Sant Elm van ser decisius per foragitar els turcs l’11 de setembre del mateix any.
L’Orde de l’Hospital es dividia en “llengües” o nacions, en què s’agrupaven els cavallers segons la seva procedència: Alemanya, Alvèrnia, França, Provença, Castella (que incloïa Portugal), Itàlia i Aragó (que incloïa la Corona d’Aragó i Navarra). Cada llengua comptava amb la seva residència, anomenada alberg. Els cavallers catalans de la llengua d’Aragó, que utilitzaren com a únic idioma oficial el català, van assegurar la continuïtat de la presència de la nostra llengua a Malta fins a l’inici del segle XIX.
En aquest període hi va haver vuit Grans Mestres de l’Orde pertanyents a la llengua d’Aragó, quatre dels quals originaris de terres de parla catalana: Rafael Cotoner i d’Olesa (1660-1663), mallorquí; Nicolau Cotoner i d’Olesa (1663-1680), germà de l’anterior; Ramon de Perellós i de Rocafull (1697-1720), valencià, i Ramon Despuig i Martínez de Marcilla (1736-1741), mallorquí.
Napoleó va expulsar els cavallers de Malta de l’arxipèlag de manera definitiva el 1798 i a continuació els britànics es van fer amb el control fins l’any 1964, data en que s’instaura l’actual república.
La petjada catalana en la llengua maltesa
Tenint en compte que el català va ser la llengua de l’administració, la cultura i els negocis durant els gairebé 250 anys de domini directe de la Corona d’Aragó a Malta seria raonable trobar influències catalanes en el maltès, l’única llengua semítica (herència de la llarga presència àrab) oficial a la Unió Europea. Les encara incipients investigacions estan mostrant una alta presència de lèxic català en el maltès (segons l’investigador Pere Alzina entre un 15 i un 20 per cent): abbokkament, andana, anell, armirall, benestant, ġelat, gwardarobba, illuminat, iżolat, kap, kurda, moll, mastrudaxxa (mestre d’aixa: fuster de les drassanes), moviment, nord, novell, porporat (cardenal), rużinjol, tirabuxù…
La petjada catalana a la Gran Badia
Els indrets on es pot apreciar físicament l’empremta catalana a Malta són a les ribes de la Gran Badia. Lluís Nicolau d’Olwer en va fer una apassionada descripció d’alguns d’ells a “El pont de la mar blava”.
House of Catalunya
Inicialment els cavallers catalans van hostatjar-se a l’Alberg d’Aragó, a la Valletta, però amb el temps, a finals del segle XVIII, van bastir el seu propi edifici, que actualment allotja el Ministeri d’Economia de la república de Malta. A la seva entrada principal és ben visible en lletres capitals la seva antiga denominació: House of Catalunya.
La Cotonera (Cottonera Lines)
Nicolau Cotoner, Gran Mestre de l’Orde nascut a Mallorca el 1663, fou el responsable de l’ampliació de les fortificacions a les actuals Vittoriosa, Senglea i Cospicua, a l’altra banda de la Gran Badia, conjunt que es coneix amb el nom de la Cotonera (Cottonera Lines). La porta de Zabbar (Notre Dame Gate), a Vittoriosa, és presidida per un bust de bronze del Gran Mestre Cotoner.
Porta de les Bombes
La porta de les Bombes dóna accés a les fortificacions avançades de Floriana, davant de la Valletta, i està coronada per l’escut del Gran Mestre valencià Ramon de Perellós i de Rocafull.
Palau del Gran Mestre
Aquest palau de la Valletta va ser la residència oficial dels Grans Mestres a partir del segle XVII. En el seu interior es poden localitzar fàcilment els escuts i retrats de Nicolau Cotoner i Ramon de Perellós, Grans Mestres, mallorquí i valencià respectivament, de l’Orde de Malta. Aquest darrer va ser el responsable de la decoració de la sala del consell amb tapissos de gran valor.
Co-catedral de Sant Joan
La Co-catedral de Sant Joan, a la Valletta, conté unes quatre centes peces sepulcrals pertanyents a l’aristocràcia de l’Orde finament treballades en marbres multicolors. En elles es poden apreciar molts noms i escuts de cavallers catalans pertanyents a l’Orde.
Les capelles laterals estaven assignades a cadascuna de les llengües de l’Orde amb el seu corresponent patró. La capella de la llengua d’Aragó (que aplega Aragó, Catalunya i Navarra), la més sumptuosa de la catedral, està presidida per una representació pictòrica de Sant Jordi, on un àngel sosté una bandera amb les quatre barres i l’escut de Navarra, i s’hi poden contemplar els conjunts funeraris dels germans mallorquins i Grans Mestres de l’Orde de Malta, Rafael i Nicolau Cotoner.
A la capella de l’oratori o de Sant Joan Baptista hi ha la làpida del mallorquí Nicolau Abrí-Descatllar, Gran Prior de Catalunya –el rang més alt dins d’una llengua–, l’epitafi de la qual és l’únic que és escrit en català (normalment s’emprava el llatí) en un temps en que la nostra llengua era prohibida en el nostre país.
El text d’aquest epitafi és el següent (FR. vol dir ‘fra’, GR. ‘gran’ i COMDOR. ‘comanador’):
AQUI DESCANSEN LES CENDRES
DE
FR. NICOLAU ABRI DEZCALLAR
GR. PRIOR DE CATALUÑA
COMDOR. DE ESPLUGA CALVA, Y DE
BARCELONA
PECADOR MISERABLE
MORI ALS 21. NOVEM. 1794.
Fotografies La Valetta, Cotonera i capella d’Aragó: Ignasi Dies Moratilla Fotografia Fort de Sant Elm: Wikipedia.
Fotografia sepulcre: Jbarberà
Saber-ne més*:.
-
- Solé i Sabaté, Josep Maria. Puigventós López, Eduard. Els catalans a les guerres del món. Ara Llibres. Barcelona, 2014.
-
- Amorós i Gonell, Francesc. La guerra de Successió i l’Orde de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges: 1700-1715. Fundació Noguera, 2014.
-
- Romero, Eladi. Rumbo a Malta. Ed. Laertes, 2008.
-
- Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana.
-
- Muntaner, Ramon. Crònica. Vol. I. (Les Millors Obres de la Literatura Catalana). Barcelona: Edicions 62 i ”la Caixa”, 1984.
-
- Nicolau d’Olwer, Lluís. El Pont de la mar blava: notes de viatge per Tunísia, Sicília i Malta; amb lliçons de llenguatge per Albert Jané. Aymà. Barcelona, 1978.
- Alzina, Pere. La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos: apunts preliminars. Terminàlia 4 (2011): 19-24. Societat Catalana de Terminologia (Institut d’Estudis Catalans).
- Biografia de Joan de Cardona i de Requesens. Real Academia de la Historia.
- Malta. enciclopèdia.cat.
- Bilbeny, Jordi. Redescobrint la Malta catalana. Ed. Librooks. Barcelona, 2022.
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran
Etiquetes: